Aquesta setmana s'ha fet un nou curs d'artesans de pedra seca. Hem estat amb el marger que ha dirigit l'última sessió per conèixer de prop una feina ancestral que a Andorra ha estat inclosa a l'inventari general de Patrimoni Cultural i que en un futur podria formar part d'una candidatura Unesco.
Trobem el Roger Solé al Serrat arreglant el descalçament d'una de les pedres que han col·locat els alumnes de l'última formació de pedra seca organitzada pel Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura i Esports.
Han reobert un camí de pedra que s'enfila cap a la collada de Meners i port Siguer i que ara el comú té l'oportunitat d'acabar.
Solé explica que a aquesta pedra "li he fet una mica de forat més cap a endins i l'he retallat perquè fos més plana" i afegeix que aquestes es col·loquen de manera vertical "perquè fan més força".
També ha comentat que ha caigut perquè estava situada "amb el pendent invers, cap a fora" i que tenia rases a causa de l'erosió de l'aigua. Amb tot assenyala que "l'assentament d'aquí a uns mesos quedarà definitiu".
La feina de marger consisteix a encaixar les pedres per formar murs o construccions de pedra seca que permeten fer una contenció del terreny i al mateix temps el drenatge de l'aigua.
Aquí no hi ha adherent, tan sols la perícia de l'artesà que a còpia de buscar les formes que encaixen o modificant algun bloc anirà construint per exemple, un mur com el que trobem al camí de les Salines on fins i tot s'ha construït un petit resguard.
Picassa, martells de marger de diferents mides o escarpes. Són poques les eines que porta i és que intenta fer la mínima intervenció de les pedres perquè encaixin. La pedra seca ha estat inclosa a l'Inventari General de Patrimoni Cultural com una tècnica arrelada al territori que permet la salvaguarda de la biodiversitat.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Txema Galilea
Comparteix:
