Les famílies monoparentals, les famílies reconstituïdes, els adults que encara viuen amb els pares i les persones que comparteixen, ja no pis, sinó habitació: aquests són els perfils de models familiars i de convivència que més han augmentat en els darrers anys. Hem conegut la història de quatre casos que representen aquestes tendències. Tot i això, la família tradicional continua sent el perfil majoritari.
El model predominant continua sent la família tradicional: parella amb fills. Però les llars cada vegada són més petites i amb menys fills. El 2013 la mitjana de persones en una llar era de 2,4 persones i ara és de 2,1. I la previsió és que aquesta xifra continuï baixant fins al punt que la demanda de pisos grans serà menor. És a dir, com que les famílies seran més petites, ja no caldran cases tan grans.
Joan Micó, coordinador de l’àrea de Sociologia d’AR+I, exposa que la natalitat és més baixa. "Cada cop hi ha menys fills de mitjana. Dos fills ja semblaria una família nombrosa, quan fa un temps n'eren 4 i era una cosa relativament normal, i ara n'hi ha molt pocs casos. Per aquesta manera de viure necessites un cert poder adquisitiu i recursos".
També és constata que les parelles fan el salt de viure junts abans precisament per un tema econòmic. Un altre cas són les llars monoparentals, que s'han doblat els darrers anys i la majoria són dones. En el cas de la Cristina, ella és divorciada amb custòdia compartida. Ens explica que el seu fill, l'Enoc, té dues mares que es van separar. "Va néixer el maig del 2021. Ara sap que les mames no viuen juntes. Amb el tema econòmic, o tens una feina molt bona o tens la sort de tenir un lloguer que no te l'apugin gaire".
La Cristina exposa les dificultats que hi ha per mantenir un fill sola al Principat. "És complicat mantenir tot això una persona sola, és bastant complicat. Anem a vegades una mica ofegats".
En contraposició, hi ha un percentatge cada cop més elevat de famílies reconstituïdes. L'Anna es va separar quan els seus bessons només tenien 13 mesos. Després d'uns anys sola, finalment va conèixer la seva actual parella i ens explica com els seus fills s'han adaptat a aquesta nova vida. "Fa 7 anys que tinc parella i convivim junts amb els meus fills. Els meus fills amb 7 anys van haver d'incloure una persona a la família, que en aquest cas era la meva parella. Han après que poden estimar altres persones a la seva vida, més enllà dels pares, i a respectar-les i entendre que els pares són unes figures, però que hi ha altres adults que també poden ser referents".
La parella de l'Anna és vídua i té dos fills del seu anterior matrimoni. És per això que se sorprèn si mira cap enrere i observa com ha canviat el seu context. "No m'hauria imaginat mai el resultat de la meva família d'ara. Si me l'expliquessin fa 14 anys, em pensaria que m'estan explicant una pel·lícula". Un dels punts on també posa èmfasi l'Anna és en la mirada judicial sobre les custòdies, que se sol centrar en l'aspecte econòmic i descuida la part emocional dels progenitors.
Un altre dels efectes de l'alt preu de l'habitatge és que els fills continuïn vivint amb els pares en edat adulta. El fill de la Rosó, de 43 anys, actualment viu amb ella.
"Fa uns 5 o 6 anys que aquest fill ha vingut a viure amb mi. Vivia a Barcelona, es va quedar sense feina i va decidir tornar a Andorra. Ja és una edat per estar independent i n'ha estat durant molts anys, però per circumstàncies... I més ara, actualment, és impossible. Penso que és una bona solució, tant per la part econòmica com afectiva, que si no pots viure sol perquè no t'ho pots permetre, conviure amb els fills és una bona opció."
Rosó Panavera
El percentatge de llars unipersonals a altres països ha augmentat, però aquí s'ha mantingut per la complicada situació de l'habitatge. Un altre conseqüència és la dificultat d'emancipar-se, fet que ha provocat l'augment del perfil de persones que comparteixen habitació. Fa una dècada el percentatge de persones que llogaven una habitació era d'un 2,1% i ara ha pujat fins al 4%. Els que comparteixen habitació majoritàriament són persones que acaben d'arribar a Andorra.
És el cas, per exemple, de l'Elvio fa un any que comparteix habitació. "Treballo per a una empresa que em proporciona una habitació compartida. Tenim un sou bàsic en restauració. Del sou, ens descompten el preu de l'habitació. Tenir aquest benefici i no pagar el que es paga en un pis normal o una habitació compartida normal et beneficia en alguns aspectes. La persona que comparteix habitació amb mi es troba en una posició similar a la meva. També ve de lluny. Ens hem de donar suport en aquest sentit perquè sigui tot el més manejable possible."
La diversitat de situacions familiars és una realitat. En comparació a fa uns anys, ara hi ha més llibertat d'elecció i, per tant, les opcions, podríem dir, que són infinites.
Informa: Karen Gacusana
Imatges: Èric Mompel - Ricard Tenza - Kevin Ribeiro - Sergi Linares
Comparteix:
