Després de més de sis mesos d'intensa feina, ja s'han recollit gairebé totes les dades de les quasi 200 parcel·les que serviran per crear l'Inventari Nacional Forestal, un projecte que vol fer una radiografia dels boscos del país i, de retruc, saber la capacitat que tenen d'absorbir CO2. En algunes localitzacions s'ha aplicat una nova tecnologia per obtenir informació amb millor resolució, arribar a punts de difícil accés i establir models extrapolables a nivell de país.
L'Inventari Nacional Forestal ja pren forma. El treball de camp, que ja ha finalitzat, ha estat clau per anotar les característiques d'alguns boscos, com ara la seva estructura i biodiversitat. Una feina que s'ha fet en 193 parcel·les repartides arreu del país.
En aquelles més representatives, com que la que apareix marcada en el mapa que es troba a l'entrada de Llorts, a més s'hi ha aplicat una nova tecnologia anomenada Lidar, per les seves sigles en anglès, que permet obtenir dades de llocs de difícil accés i establir models extrapolables a la resta del territori. L'aparell, que s'enganxa a sota un dron per enlairar-se, fa un escaneig del terreny en alta resolució a través d'un llum làser.
"No podem fer inventaris a tots els punts del bosc andorrà i aleshores el que fem és utilitzar tecnologia, en aquest cas la tecnologia Lidar, per poder inferir en aquells punts on no tenim dades observades amb dades modelades", explica la investigadora d'Andorra Recerca+Innovació, Marta Domènech.
Segons el també investigador i coordinador de l'Eix de Sostenibilitat d'Andorra Recerca + Innovació, Oriol Travesset, disposem de dues tipologies de dades Lidar: "D'una banda, els vols que ens proporciona l'Àrea de Cartografia de Govern que han escanejat tot el terreny, tot el país en aquest cas" i, per l'altra, "aquests vols els complementem amb els vols que fem amb dron que ens permeten ajustar molt més aquests models d'extrapolació".
Travesset ens ensenya el punt del Lidar per on surt el feix de llum o làser. L'aparell porta una unitat inercial i tot un sistema que fa la captura de les dades. Destaca que "el dron porta les seves pròpies antenes pel GPS i el mateix Lidar també té una antena com a GPS a través de la qual després aconseguim posicionar des d'on s'han pres les mesures".
L'investigador Nil de Celis ens mostra en una pantalla d'ordinador la trajectòria que fa el dron: "Del centre de la parcel·la tenim uns 40 metres de lateral i fem doble passada amb el dron perquè així ens assegurem de tenir mínim 200 punts per metre quadrat". Afegeix que el dron és automàtic, fet que aporta moltes facilitats, però "sempre tens el control i si mai hi ha algun problema, pots fer-lo venir".
L'equip d'investigadors ens ensenyen com s'enlaira el dron i també quina tipologia d'imatges enregistra. Per completar la recollida de dades encara els falta fer una desena de vols més que es programaran passat festes.
Tota la informació recollida s'analitzarà durant els primers mesos de l'any per poder extreure conclusions definitives cap a la primavera. De moment, però, ja s'han fet algunes descobertes, com ara: "Trobar boscos més vells, més madurs i més productius en zones on no hi havíem arribat", constata Domènech, afegint que "també ens ha sorprès molt trobar zones a on fa molts i molts anys es cultivava i que estan molt lluny. Veus així com la gent feia l'esforç de pujar fins allà dalt".
Aquest inventari també té un gran valor per saber la capacitat que tenen els boscos del país d'absorbir CO2. Segons la tècnica de l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic Meritxell Cuyàs "l'estimació és que al voltant del 25% de les emissions estan essent absorbides pels nostres boscos. Esperem que l'Inventari Nacional Forestal ens permeti acabar d'afinar quin valor de gigagrams de CO2 és aquest 25%, però no esperem que se'n vagi gaire". Afegeix que "el que també ens permetrà és saber millor quin tipus de bosc i quines espècies ens ajuden i contribueixen més en aquesta capacitat d'absorció, també dita capacitat d'embornal".
Cuyàs subratlla que és molt important tenir ben caracteritzades les nostres fonts d'emissió i d'absorció per comprovar si anem complint amb les reduccions promeses i precisament a principis d'any el Govern ha d'entregar la darrera actualització de l'inventari d'emissions a Nacions Unides.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Andreij Cristancho-Sergi Linares-Desirée Sala
Grafisme: Hèctor Perna
Imatges cedides: CC BY 4.0 Andorra Recerca+Innovació
Comparteix:
