Avui, Dia mundial de l'autisme, ens fixem en aquest trastorn que, tot i ser sovint un gran desconegut i difícil de diagnosticar, té una incidència molt important en la població. Es calcula que afecta un de cada 150 infants, només un terç dels quals aproximadament, diagnosticats. Per això associacions com l'andorrana AUTEA fan èmfasi en la importància del diagnòstic precoç. Diagnòstic que, en casos com el de la Marta, hauria pogut estalviar-los tota una vida de patiments i incertesa. La seva germana, amb 20 anys, ha estat diagnosticada d'autisme fa poques setmanes.
"Ha estat 20 anys dissimulant, sense expressar mai què sentia realment o què pensava. Tot i així, està fent la carrera de filosofia, ha començat aquest any". Així explica la Marta el cas de la seva germana. És més habitual del que podria semblar. Sovint les persones amb trastorn de l'espectre autista, sobretot si no tenen un grau gaire elevat, conviuen amb ell sense que se'ls detecti. El problema és que, normalment, pateixen el rebuig de companys, mestres i, en general, de la societat i, a vegades, dels familiars perquè tampoc no se'ls comprèn. La Marta explica com "per les fmaílies és molt difícil". Desconeix "si és comú en tots els autismes però quan parles amb ella (la seva germana) l'has d'animar contínuament, en el moment que li dius 'això ho has fet malament', la nena s'enfonsa i passa a ser un moble".Una situació que canvia radicalment un cop es diagnostica el trastorn. Per això els familiars d'afectats destaquen la gran importància d'un diagnòstic com més precoç millor. Per fer-ho cal trencar barreres, com el silenci que massa habitualment envolta l'autisme, per fer públic aquest trastorn tan comú entre la població. Afecta un de cada 150 nens. Maite Martínez és la presidenta d'AUTEA i creu que "encara hi ha molta por a la mirada dels altres, al què diran o què pensaran". Però considera que seria necessari un registre perquè implicaria disposar d'ajudes i recursos. La Marta opina que s'ha d'aconseguir "que la societat entengui que no és una malaltia, que és una forma de vida". Destaca que la seva germana "és una il·lustradora magnífica" i que hi ha molta gent brillant amb la síndrome d'Asperger.Una educació personalitzada i un bon suport de l'entorn, amb l'ajuda de professionals especialitzats, poden aconseguir que els afectats progressin favorablement. A més, els afectats sovint tenen habilitats molt desenvolupades que es poden maximitzar amb un ajut intensiu i sostingut.Informa: Jordi Cama Informa: Marta Paixà
