El campanar de Sant Vicenç d'Enclar està a punt d'arribar als últims metres de la seva reconstrucció. És una feina lenta, pedra a pedra, d'una part del jaciment que està inclòs dins la candidatura d'elements de construcció del Coprincipat.
Les pedres caigudes del campanar de la capella d'Enclar esperen el seu torn per ser col·locades. Les que tenen prioritat són les que van ser identificades a partir de les fotografies prèvies a la caiguda de la torre, que han estat numerades gràcies al model 3D generat a partir d'aquesta documentació i que ara ja es poden tornar a posar al seu lloc. L'arquitecte d'Altura, Andreu Canut, explica com ho fan. "El que fan aquí és precisament això, agafar una de les pedres numerades, mirar la fitxa on hi ha les seves coordenades que té, que cada pedra en té dos i això ens permet col·locar-la en l'espai".
Si hi ha alguna peça que no correspon s'haurà de desmuntar i aquelles que no existeixen s'hauran de reproduir. És una feina precisa i lenta que depèn de l'assecament del morter de calç i de la temperatura. El morter, segons Canut, els permet "transmetre bé les càrregues de pedra a pedra fins a baix". Amb tot, l'espai que deixa "és el que ens dona una mica de marge per col·locar les peces al lloc precís on van. La calç és un material que es fa assecant; no és com el formigó de Portland, que s'asseca molt de pressa".
Per fer-nos una idea de la importància del procés tan sols es puja mig metre de mur cada setmana. Fins i tot, aquells que hi van deixar un grafit el podran tornar a veure al seu lloc. Aquesta reconstrucció és fonamental per tornar el discurs a un entorn clau que explica la particularitat d'aquells elements que van ser testimoni de la construcció de l'Estat i que busquen el seu lloc com a patrimoni mundial de la Unesco.
Metres més amunt de l'església hi ha una fortificació que és part del jaciment arqueològic del Roc d'Enclar i que dona sentit a la candidatura dels elements de construcció del Principat. El coordinador de les tasques de la reconstrucció, Olivier Codina ens explica la història.
"El comte d'Urgell farà el primer castell, després passarà als Castellbò el 1190 i aquesta zona fortificada és la que es mantindrà fins al moment dels pareatges, on els cosenyors pacten que no hi haurà cap fortificació a Andorra i passarà al Comú. Els comuns són els que més tard faran el Consell General i l'Estat que coneixem avui dia".
Olivier Codina, Coordinador de les tasques de la reconstrucció:
El jaciment ha estat abandonat mil anys. Entre els anys 1979 i 2000 s'han fet diverses campanyes en què s'hi han documentat èpoques des del Neolític i en què es va reconstruir una part de l'església amb el campanar, que si la meteorologia continua estable es podria acabar abans de final d'any.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
