La violència de gènere és una xacra de la qual és molt difícil parlar. Por, vergonya, incomprensió. Encara ara és un tema massa sovint tabú. Malgrat tot, dues dones del país que han patit aquesta violència durant molts anys -i que han estat acompanyades per l´Equip d´Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere- s'han atrevit a explicar-ho per primer cop als Serveis Informatius de Ràdio i Televisió d´Andorra. Per seguretat, han volgut ocultar la seva identitat.
“Tenia 16 anys la primera vegada que em va insultar i em va estavellar contra un portal”, explica una de les víctimes. “El maltractament va començar quan el vaig conèixer, tindria uns 23 anys”, diu una altra de les dones amb qui hem pogut parlar. Les testimonis d´aquest reportatge van ser víctimes de violència de gènere al país durant més de 15 anys.
Durant molt temps van creure que estaven amb els homes de la seva vida, i aquests quasi els la prenen. Homes detallistes, protectors, dins una cultura masclista, que creen una dependència que les atrapa: “Es justificava dient que era la feina, que era el seu caràcter, que m’estimava. Em deia moltes coses boniques per justificar els seus actes i jo el creia”.
Però llavors apareixen unes noves víctimes, els fills. Una de les dones recorda com “el volia denunciar però sempre m’amenaçava i no n’era capaç. El meu fill em deia: sempre dius el mateix i no ho fas mai; però una de les vegades que em va agredir, l’hospital sí que va denunciar”. Una altra de les víctimes explica com “en una discussió amb ell -que ni recordo perquè era- em va pegar contra la paret, em va llençar al terra i va començar a escanyar-me. El meu fill de 14 anys va sortir i s’hi va enfrontar per primera vegada. Li va dir: algun dia la mataràs”.
Amb l´hospital i la policia entra en escena l´equip d´Atenció a la Dona. Acompanya, fa costat i aconsella. Però el procés no és fàcil. La majoria de vegades, les víctimes perdonen una i una altra vegada l'agressor. Segueixen creient que canviarà i tenen por, molta, a la separació, a la desprotecció. “Quan vaig rebre aquella pallissa en la qual va pegar al meu fill, va venir la policia i se’l va emportar”, continua relatant la víctima. Destaca com l‘equip d’Atenció a la Dona l’ha ajudat “en tots els sentits”. “Va ser llavors quan vaig decidir que no miraria enrere i que això s’havia d’acabar”.
"Estàs en perill. Tu i els teus fills". És la frase de l´equip d´Atenció a la Dona que activa l´alarma. I el seu suport és clau per enfrontar la situació. “Tu saps quan ets una dona maltractada, ho saps perfectament…”, explica una de les dones emplaçant les que estiguin en la mateixa situació a denunciar. Una altra de les víctimes de violència de gènere amb qui hem parlat aconsella a les dones maltractades “que sobretot truquin a l’equip d’Atenció a la Dona, que és una peça fonamental en aquesta situació perquè encara que no estiguis preparada per denunciar, t’ajuden emocionalment a sortir-te’n i a adonar-te de la situació en què et trobes”. “El millor és denunciar-los”, continua, “els treus el poder perquè realment estem en una situació de perill”.
A Andorra, el 2016 només un 48% de les dones ateses va denunciar. El millor per posar fre definitiu és fer-ho, sí. Però sobretot, el més important, més que la denúncia, és lluitar per ser lliure. “Ha estat difícil, el camí ha estat dur i encara no s’ha acabat. Són ferides per a tota la vida però he lluitat per la meva llibertat, per la llibertat d’expressar-me, de poder-me prendre un cafè, de parar-me 10 minuts i que ningú m’ho recrimini o m’insulti. He lluitat en cada moment per la meva llibertat, perquè estava presonera”, conclou.
El telèfon gratuït de l´equip d´Atenció a la Dona és el 181
Informa: Laia Ferré Marot
Imatge: Xavi Fajardo, Cristina Jubete
Comparteix:
