Després de dies sense saber res de la família que es trobava a una de les zones més conflictives d'Ucraïna, la Victòria pensava que ja mai més els tornaria a veure. Un missatge confirmant que estaven bé va capgirar la història i de seguida va preparar l'operació sortida perquè vinguessin cap Andorra. Tot i començar una nova etapa aquí, desitgen tornar a casa. En aquests moments més de 230 refugiats han sol·licitat entrar al registre de Govern, dels quals 90 són infants.
"L'últim dia que vam parlar amb la Victòria va ser el 8 de març i després van tallar l'electricitat, tampoc hi havia cobertura de mòbil", explica Nelia Zhuravskaya, mare d'aquesta resident. Afegeix també que durant aquells dies estava tot calmat, però "va començar a fer molt fred i estàvem sense electricitat, sense calefacció, sense res".
La mare i l'àvia de la Victòria s'amagaven juntament amb altres veïns al soterrani de l'edifici on vivien a la ciutat de Lissitxansk, a la província de Lugansk. Un d'ells va fer un vídeo on s'observen algunes finestres trencades, se senten explosions i hi ha restes d'alguna cosa que ha cremat just al davant. Ens expliquen que va ser impossible donar senyals de vida durant uns dies.
"Va ser molt dur no saber d'ells durant 10 dies", comenta la Victòria tot explicant que un dia després va saber que estaven vius. Tot i que "sabia que més o menys estàven bé, jo insistia que havien de sortir d'allà".
Des d'aquí la Victòria va preparar tot el trajecte, a on s'hi van sumar la cunyada i el nebot. "Van sortir cap a Dnipró i van tardar set hores. Després van agafar un altre autobús més gran per arribar a Ternópil i després van agafar un tercer bus cap a Cracòvia, a Polònia".
I des d'allà, amb avió cap a Barcelona i rumb a Andorra. "Li vaig a la meva filla: 'Tranquil·la, estic aquí. La mare està amb tu'." La Nelia ja va estar a Andorra anys enrere i ja es coneix el país, "i ara puc ensenyar-ho a la família".
Ja han començat a adaptar-se al país, però senten una profunda enyorança a la vida que tenien fins ara. "M'encanta teixir, és la meva vida, és el meu hobby. Queda molt de tot això a casa meva. Estic molt preocupada per la meva llar, el meu pis. Vull que no estigui destruït".
Amb tot, "a poc a poc ho intentarem arreglar tot i intentarem ser feliços".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza
Comparteix:
