Una vintena d'infants són atesos al servei d'atenció precoç de l'Escola de Meritxell. Es tracta d'un model d'atenció lluny de les instal·lacions del centre en què la família i l'entorn més pròxim, com ara les escoles bressol, tenen un paper cabdal.
El servei, que treballa amb infants de fins a 6 anys amb discapacitat, retards en el desenvolupament o amb algun trastorn motriu, busca potenciar al màxim el desenvolupament dels nens i millorar la qualitat de vida de les famílies. Aquestes treballen a casa conjuntament amb els especialistes de l'escola. El servei inclou una psicòloga, una logopeda, una terapeuta ocupacional i dues fisioterapeutes.
La història de la Ginebra, una nena de 22 mesos amb un retard maduratiu
La María José Ribas és la mare de la Ginebra. La nena té 22 mesos i un problema de retard maduratiu que l'ha portat, gràcies al boca orella, a entrar al servei d'atenció precoç de l'Escola de Meritxell.
Explica que aquest retard maduratiu implica "que tota ella va més a poc a poc". Afegeix que "també té hipotonia" (disminució del to muscular) i destaca la importància del treball que fan a l'escola bressol. "És una integració que va molt bé i una gran ajuda".
La Patrícia Queirós és la directora de l'escola bressol Neverland de la Massana. Ella millor que ningú coneix el dia a dia de la Ginebra. Assegura que "és una més pels nens i per les educadores". Posa en relleu que "aquests nens volen molt d'amor i atenció, i res més". "Li encanta jugar", explica.
La Sandra Soler, la logopeda del servei d'atenció precoç, treballa des de fa uns mesos amb la Ginebra a casa seva. És una feina d'equip, que amb constància i treball acabarà donant fruit: el creixement de la Ginebra. Diu que "encara no s'alimenta per la boca" i el treball es concentra "en millorar la sensibilitat oral, perquè qualsevol cosa li provoca un vòmit".
La mare de la Ginebra posa en relleu l'ajuda que han suposat per ella la logopeda i la fisioterapeuta, que li donen eines, fins i tot, de com canviar el bolquer d'una manera òptima per la nena. Celebra "veure com avança i funiona, i poc a poc acabarà caminant".
Informa: Sergi Cano
Imatges: Jordi Seabra
Comparteix:
