El del TEDAX-NRBQ és un dels grups importants de la policia i, sortosament, no un dels més reclamats. Estan especialitzats en la desactivació d'explosius i en el tractament d'amenaces radioactiva, nuclear, biològica i química, d'aquí les sigles NRBQ. Hem acompanyat alguns dels seus membres en diferents maniobres relacionades amb els explosius.
L'activitat comença amb una trucada de la central. Avisen d'un paquet sospitós al camí ral de Sant Julià. S'activa el grup dirigit pel sergent cap del TEDAX-NRBQ, Ivan Sánchez.
El del TEDAX-NRBQ és un dels grups específics del cos de policia que actua en amenaces com aquesta. L'explosiu és un material perillós que, manipulat volgudament de manera casolana, encara ho és més. Per això segueixen una llarga i extensa formació inicial que es va actualitzant cada any.
"El problema són els explosius improvisats de fabricació casolana, que van variant segons les necessitats dels delinqüents".
Ivan Sànchez, sergent cap del grup TEDAX-NRBQ
Arribem a Sant Julià. Comprovat que s'ha acordonat correctament la zona, la primera actuació la fa el guia caní amb el seu gos especialitzat en la detecció d'explosius, que determina si hi ha explosiu o no en la motxilla.
És el moment d'actuar. Abans però cal determinar de quin tipus de bomba estem parlant i de la seva composició. Una feina que es fa gràcies a un aparell de raig X que s'ha d'atansar a la bossa. Per fer-ho amb seguretat, l'agent s'equipa d'un vestit antiexplosius. D'una composició específica i ignífug pesa 21 quilos als quals s'hi han d'afegir 5 del casc.
Tot plegat maniobres que necessiten el seu temps. I és que l'actuació dels TEDAX segueix un manual de passes on la seguretat és el més important.
L'actuació directa sobre el paquet la fa unt robot. Manipulat a distància, és el que desactivarà o farà esclatar l'artefacte. Una decisió que es pren segons el tipus d'explosiu. En aquest cas es fa explotar amb el canó disruptor del robot.
Una altra de les tasques dels TEDAX és la revisió dels explosius de les diferents estacions d'esquí. Explosius emmagatzemats en casetes específiques i que es revisen de manera regular.
Aquesta revisió forma part d'una rutina dins del grup que es fa sempre després de grans nevades. Acompanyats de pisters es desplacen, en aquest cas als polvorins de Grau Roig. Un espai específic, allunyat de remuntadors i d'esquiadors. Són autèntiques caixes fortes "homologades per guardar explosius i encofrades com un bloc de ciment", explica el sergent. N'hi ha sempre tres perquè el material explosiu no pot estar guardat en el mateix espai que els detonadors.
La formació és una altra de les tasques del grup. En aquest cas va dirigida a la nova promoció de policies. La voluntat és que aprenguin a conèixer l'explosiu i identificar-lo. La majoria de les vegades és la patrulla la que arriba primer als llocs i cal saber què fer en aquests casos.
La desactivació i enfrontar-se a explosius no serà potser el seu dia a dia, però cal saber que per ser TEDAX s'han de complir una sèrie de requisits físics i psicològics que demanen sang freda i dur material molt pesat.
Informa: Anna Pifarré
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
