Compaginar més d'una feina per obtenir un sou digne. És l'escenari al qual es veuen abocats molts treballadors per arribar a final de mes. Coincidint amb el primer de maig, hem recollit alguns dels seus testimonis, així com el d'empreses que fan passes per millorar la conciliació dels seus empleats.
La Lina fa un any que va arribar del Perú i ha de compaginar dues feines d'administrativa per poder fer front a les despeses bàsiques. Una situació que afecta molts treballadors immigrants. Com molts d'ells, la Lina explica les dificultats amb les que es troba. "Vaig començar a treballar en un lloc, i veient que la situació econòmica ens atabala, em vaig veure amb la necessitat de buscar una altra feina. Primer vaig haver de quadrar la qüestió de les festes, perquè el meu dia lliure coincideixi als dos llocs i poder tenir un dia sencer."
Altres com el Milton, que fa 14 anys que viu al país i acaba de ser pare, ha deixat una feina de mitja jornada i s'ha quedat amb una de jornada completa que ja tenia per poder dedicar temps a la seva filla. Això, però, li suposa anar més ajustat amb l'economia familiar. "Tenim altres despeses, com són els bolquers o la llet. Això ens afecta a nivell de despeses i per exemple, enlloc de comprar roba més o menys decent, ens hem d'ajustar amb la quantitat i la qualitat", assegura.
Ara bé, encara podem trobar persones com la Sara, que aconsegueix conciliar la cura dels fills amb tres feines diferents, acabant exhausta al final del dia.
"Porto els nens a l'escola i vinc aquí a la fleca, que és el meu treball principal. Al migdia només tinc una mitja hora per dinar perquè sóc monitora i a la tarda vaig a netejar a una escola."
Sara Pinheiro, treballadora de la Fleca Font
Un sector complicat per conciliar la vida laboral i familiar és l'hostaleria. En l'empresa de càtering i servei a domicili del Rebost del Padrí, però, treballen fins a les 5 de la tarda, poden ajustar-se l'hora d'entrada al matí, tenen un dia i mig de festa el cap de setmana i tots els festius. Ara els hi redueixen les hores extres sense tocar-los el sou. Tot per intentar fidelitzar el personal. Tant l'Alexandra com la Maite valoren positivament aquest aspecte. "Jo he treballat a la restauració i tenir festa un dimecres, amb la parella no coincideixes. A la 1 del migdia el dissabte ets fora. A Andorra això gairebé és impossible", detalla l'Alexandra. La Maite assegura que s'han portat molt bé amb ella perquè "puc començar a les 9 del matí". Abans treballava a una òptica i "els caps de setmana treballa".
Amb tot, però, hi ha empreses que aposten per anar fent passes encara més enllà. I en una consultoria, des de finals de l'any passat, han implantat de manera rotativa una jornada setmanal de quatre dies laborables amb el mateix sou.
La Salima del departament fiscal OCPS apunta com s'organitzen. "Un divendres has de treballar i et diguin no, no ha de venir, dius ostres, ara sí que tinc temps per mi. El que vulgui dormir dorm, el que vulgui esquiar se'n va a esquiar i el que està estudiant pot aprofitar aquest divendres per estudiar i el dissabte, que la seva amiga o la seva parella no treballa fer alguna cosa."
Una excepció, per ara, en un context laboral com el d'Andorra, on la majoria de negocis es dediquen al turisme. Qui sap si en un futur es podrà trobar una fórmula perquè tots els treballadors gaudeixin d'unes condicions laborals per viure dignament.
Informa: Laura Massegú
Imatges: Sergi Linares - Andreij Cristancho - David Moreno - Ricard Tenza
Comparteix:
