Des de l´any 2000, amb l´assassinat del noi gai de 17 anys Nuno Ribeiro, les coses al país han canviat molt.
Tot i que la pena del Tribunal Superior per a l´assassí va ser de 17 anys, el Constitucional va tombar la condemna, que finalment va ser tan sols d´un any. Un cas d´homicidi per homofòbia que seria impensable que actualment, amb els canvis en el codi penal, tingués aquest final.
Una de les grans lluites del col·lectiu al país va ser la donació de sang, prohibida als homosexuals fins al 2011, quan Andorra signa el conveni amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. També ho va ser el matrimoni, que finalment es va tancar amb la llei d´unions civils del 2014, grantint els mateixos drets, però sense permetre que es digués matrimoni.
Legislativament, i socialment, la visió sobre el col·lectiu homosexual ha canviat, tot i que ha estat i segueix sent un procés dur acceptar l'orientació sexual en petits nuclis com Andorra. El president de l'Associació Som com Som, Carles Perea, explica que "la llei ens empara però viure l'homosexualitat en un ambient petit, rural i descontextualitzat d'una gran ciutat fa que es visqui d'una manera diferent, molt més amagada".
Precisament per parlar d´aquesta dificultat de viure l´homsexualitat en els ambients rurals, Som com Som i altres col·lectiu de l´Alt Urgell organitzen una taula rodona aquest dissabte al Glops de la Seu.
Informa: Laia Ferré Marot
Imategs: Jordi Seabra
Comparteix:
