La primavera, coincidint amb el desgel, és un dels moments de l'any en què es revisen els 9 sensors distribuïts a punts estratègics que mesuren constantment els cabals dels rius. L'objectiu és intervenir de forma eficient i ràpida en cas de crescudes i evitar, així, conseqüències sobre el territori i la població. Segons protecció civil, la previsió de pluges intenses relacionats amb el canvi climàtic fa que operatius com aquest siguin essencials.
Des del 2017 que es controlen constantment els cabals dels rius per prevenir afectacions en moments de crescuda. Durant aquest període no hi ha hagut cap desbordament però sí que s’han activat alertes a través d’un sistema present a 9 estacions hidrològiques distribuïdes al país.
El dispositiu funciona a través de sensors radar que converteixen l’alçada de l’aigua en cabal i si se superen els llindars, s’envia una alerta. Concretament s'envia un correu electrònic i un SMS a protecció civil, bombers i Bioma, l’empresa que ho gestiona, i són els bombers i el servei de Circulació dels comuns els primers que es desplacen al lloc per corroborar l’alarma i actuar si és necessari, estant en comunicació contínua amb el servei Meteorològic.
En diferents moments de l'any, com ara la primavera, es fan simulacions per revisar que tot funciona correctament.
Armand Jesús, de Bioma, explica que "és tan important per alertar els serveis d'emergències en cas de superació dels nivells màxims com per, justament, poder donar una certa tranquil·litat quan plou i els cabals dels rius no creixen". "En qualsevol moment des d'un mòbil els usuaris autoritzats poden consultar les dades i veure els cabals de forma continuada".
El director de protecció civil, Cristian Pons, destaca com "és evident que els episodis de pluja es preveuen més curts però més intensos i, per tant, les afectacions sobre el terreny també poden ser més importants". D'aquí la importància "d'establir mecanismes d'avís automàtic a la població per anticipar-nos".
Cada 15 minuts els sensors envien dades a un servidor del Govern on queden registrades i des d'on s'emeten els missatges d'alerta. Aquesta informació també es comparteix amb altres organismes per fer estudis sobre la hidrogeologia d'Andorra.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Arnau Gaya
Comparteix:
