Les taules de treball que manté l'executiu amb els representants dels professionals liberals han de servir per consensuar una posició amb vista a la negociació amb la Unió Europea per a la lliure prestació de serveis. Un assumpte que s'abordarà amb força durant la primera meitat d'any i en la qual la secretaria d'Afers Europeus creu que Andorra pot protegir els seus interessos.
"No són barrerres, podríem dir que són filtres. No pensats per evitar que la gent arribi a exercir la professió, sinó per mantenir el nivell de servei que donarà aquesta professió amb els estàndards que el legislador andorrà hagi volgut fixar".
Així defineix el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, les salvaguardes, una figura clau en la negociació amb la UE, al voltant de les professions liberals.
Hauran d'encaixar amb les normes més específiques dels Estats membres i les que ha acceptat la justícia europea. I valdran, sense excepcions per a qui vulgui prestar serveis al país: nacional, resident i qui vingui de fora.
Podrien passar per homologació de títols o proves d'aptitud, i no haurien de ser les mateixes per a cada professió. Riba posa com a exemple el cas d'un anestesista, que "utilitzarà els mateixos productes a Andorra, França, Itàlia o Finlàndia; mentre que un advocat no utilitzarà la mateixa base normativa". En aquest darrer cas, "les proves d'aptitud són més o menys justificades"
Menys justificat veu aconseguir transitòries com en altres àmbits de la negociació. Podrien ser factibles en alguns casos però només per guanyar temps i poder adaptar la normativa interna a allò que s'haurà d'acabar complint.
Informa: Anna Pifarré-David Domingo
Comparteix:
