Als anys 60 Pere Canturri va fer un dels primers estudis sobre el roc de les Bruixes. Es creia que eren gravats que pertanyien al neolític i que eren fets per l´acció d´esmolar destrals. Ara l´arqueòleg Pierre Campmajor, que ha fet una tesi sobre altres gravats al Pirineu assegura que el roc era un lloc que s'havia utilitzat amb finalitats curatives.
Cap a l´any 200 abans de Crist els íbers van trobar refugi al Pirineu durant les guerres púniques. Pierre Campmajor veu nombroses coincidències amb altres estudis a la vall de l´Aspre al Rosselló, Guils de Cerdanya, Tour de Carol o Formigal. Els gravats eren fets amb ganivets i deixaven una marca en forma de nau. D´altra banda s´endevinen símbols comuns i" representacions humanes", explica.
Al mateix lloc hi ha un altre gravat que correspon a la paret vertical, és del segle XII o XIII on la ballesta i les armes que hi apareixen poden ser la clau de l´estudi, diu l'arqueòleg.
El 1995 es va fer una reproducció dels gravats del roc de les Bruixes que es pot veure als jardins davant el Palau de Gel a partir del qual treballarà Campmajor que anima a preservar l´indret original per evitar bretolades.
Patrimoni Cultural enceta aquest estudi amb col·laboració del grup de recerca arqueològica i històrica de la Cerdanya que ha de culminar amb un nou audiovisual per acostar la nova lectura a la població.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Ginestà
Comparteix:
