Fins al 31 d'agost el romànic s'obre de bat a bat per rebre els visitants d'estiu. És una oportunitat per descobrir les millores que s'han fet al llarg de l'any en alguns temples. Una de les que més crida l'atenció és la de Sant Joan de Caselles, que ha patit la primera gran restauració després de 60 anys.
La guia explica als visitants que l'església original era molt més petita, que la porta d'entrada era al costat de l'altar i que el temple original és del XI i XII, però que es va ampliar fins al XVII, un segle abans s'incorporava el retaule que explica la vida del sant. Una de les ampliacions de la part de dalt, on homes i dones estaven separats, i que les reunions de poble a Canillo se celebraven en els bancs que encara avui dia hi ha al temple.
Una de les experiències que més crida l'atenció és la descoberta del Crist d'estuc del segle XII que es trobava enterrat als peus de l'altar i que el 1963 es va tornar al seu lloc. La seva ubicació es va descobrir gràcies a les restes del relleu que va deixar al descobert el mural que l'envolta. Gaspar Zaragoza, visitant, comenta que "no entenia que un Crist en majestat pogués estar crucificat". Per la seva banda. Ana García, també visitant, destaca que "l'ha impressionat, que és original i molt bonic". Per a Ferran Vivas es tracta d'un lloc "molt espiritual".
Destaca després de més de 60 anys l'arc triomfal que havia quedat sota el blanc de les parets. Mireia Vidal, conservadora i restauradora, explica que quan Rafael Benet i Manel Humbert van fer la descoberta del Crist, van veure que hi havia restes de pintura, i per això van decidir fer l'arrencament. Va ser quan "els va sortir tota la pintura mural romànica que és la que tenim ara amb la crucifixió del Crist en majestat", diu Vidal.
Unes obres per il·luminar l'exterior de l'església van posar en evidència les múltiples necessitats de restaurar-la, per la qual cosa es va netejar sostre i terra i es van fer una sèrie d'obres a l'exterior com el canvi de baranes i millorar el camí de rocs. Segons Lídia Torres, tècnica de Patrimoni Cultural, "és un paviment de terra amb morter de calç que s'integra molt bé perquè és la mateixa terra que teníem al camí".
Va ser en les obres de l'entorn on ara s'explica que van trobar la tomba d'una persona important que a falta de saber qui és se l'anomena el guardià de Sant Joan i és que amb ell van voler fer transcendir una clau que bé podria ser de l'antic temple romànic.
Sant Joan de Caselles és una de les més visitades del mes de juliol junt amb Sant Miquel d'Engolasters. Està datada entre els segles XI-XII. Sant Joan de Caselles segueix l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard. Conserva dos porxos, construïts probablement els segles XVI i XVII.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
