El permís de paternitat de quatre mesos va per bon camí. Així ho creu Montserrat Ronchera, que deixa la secretaria general de l'Institut Andorrà de la Dona després de dos anys. Assegura que la cultura de les 'traditional wifes' pot ser perillosa i posa de manifest que la desigualtat és una realitat encara a molts d'àmbits. Ronchera destaca que per avançar en igualtat calen plans transversals, que incloguin diferents administracions.
En matèria laboral, una de les recomanacions que es fan des de l'Institut és aconseguir per llei un permís de naixement en igualtat de condicions per a pares i mares, de vint setmanes de forma igualitària i intransferible, una proposta que va per bon camí. Les seves propostes van més enllà: anima les empreses més grans a oferir espais específics de serveis de cures infantils a les instal·lacions de treball. En aquest sentit, i a través d'una taula de treball amb l'ARI, s'ha posat en marxa un estudi de l'impacte econòmic que suposaran aquests permisos. Un estudi que es farà públic a principis del 2025.
"Es veurà que amb aquest estudi es desdramatitza d'una certa manera totes aquestes coses que es diuen: 'aquests permisos de naixement signifiquen uns costos per a l'Estat'. És assumible, perquè es compara amb el que s'està fent amb altres països. Crec que és un tema que anirà per bon camí."
Montserrat Ronchera, secretària general Institut Andorrà de les Dones
La voluntat de l'Institut Andorrà de les Dones és que les famílies monoparentals puguin tenir el doble de permís, posant així el focus en el nen, que tindria el mateix temps de cura que un nen criat per dos progenitors.
Del que està més orgullosa d'aquests dos anys és d'haver creat el primer informe sobre la situació de la dona, un estudi que serà anual i que posa en evidència la desigualtat de la dona enfront de l'home.
103 pàgines que haurien de ser lectura obligatòria de qualsevol persona amb un càrrec públic. Un estudi que ha portat mesos de feina i que ha suposat recollir tota l'estadística disponible fins aleshores. I és que sense dades no es poden dur a terme polítiques.
"De bretxes no només hi ha la salarial. Hi ha una mancança pel que fa a corresponsabilitat en les tasques de la família, de la cura dels fills."
Montserrat Ronchera, secretària general Institut Andorrà de les Dones
Ronchera ha afegit que també hi ha problemes tant a l'atenció sanitària com a la salut mental, ja que les dones són les que tenen més sobrecàrrega. "Tenim més casos de problemes de salut mental en dones que en homes. Per què? Perquè tenen una sobrecàrrega", afirma la secretària general.
"Pel que fa a atenció sanitària passa el mateix. Les dones tenen la tendència a donar la prioritat a la parella o als fills, bàsicament perquè són els salaris més elevats, o consideren que els fills són els prioritaris, per tant, es queden cap al final."
Montserrat Ronchera, secretària general Institut Andorrà de les Dones
De trajectòria feminista i amb experiència en el sector del màrqueting, quan es va encomanar a Montserrat Ronchera la tasca de crear l'Institut Andorrà de les Dones no hi havia res muntat, ni tan sols una altra organització que aglutinés les tasques que se li van encarregar.
"És clar. Es tractava d'organitzar-ho des de zero. No hi havia local, no hi havia pràcticament recursos, hi havia una petita partida pressupostària. Per tant, la primera feina va ser aquesta: la part logística."
Montserrat Ronchera, secretària general Institut Andorrà de les Dones
Ronchera, amb la comissió executiva, van designar un pla estratègic a 5 anys, amb sis línies de treball i accions derivades entre els quals hi ha la lluita contra els estereotips sexuals a través de l'educació, eliminar bretxes salarials i instaurar la corresponsabilitat entre homes i dones. Però del que està més orgullosa és d'haver creat el primer informe sobre la situació de la dona, un estudi que serà anual.
Destaca que per avançar calen plans transversals, que incloguin diferents administracions, un exemple d'això han estat les accions dutes a terme en educació, o els avenços en els protocols en casos de violència de gènere. I per damunt de tot, educació i sensibilització.
"Aquí hem d'anar a l'una. Si sumem esforços podem aconseguir ser molt més eficients. De moment no és així però m'agradaria que en el futur fos així."
Montserrat Ronchera, secretària general Institut Andorrà de les Dones
Ronchera, en els últims dies a la institució que ha de ser de control dels poders públics, alerta que la cultura de les "trad wifes", alimentada per perfils a xarxes amb milers de seguidors, pot ser perillosa per als drets de les dones assolits després de molts anys de feina.
Sobre la persona que la substituirà ha dit que li desitja que "mantingui tota l'energia, perquè aquest lloc de treball, encara que no ho sembli, és un lloc de treball que necessita molta energia i molta força per poder tirar endavant i que prescindeixi una mica del que són els comentaris públics i de l'opinió pública perquè no sempre està ben assabentada del que s'està fent ni tampoc dels objectius finals que s'estan perseguint."
I si li preguntem amb què es queda després de dos anys al capdavant de la institució, diu que són un seguit de professores, mestres, metgesses, directives, policies i batlles. Gent anònima que, lluny de protagonitzar rodes de premsa o esdeveniments mediàtics, o ser en alguna associació, lluiten dia a dia en el seu àmbit per aconseguir que la igualtat entre sexes sigui realitat.
Informa: Caterina Vidal
Imatges: Pere Besolí
Comparteix:
