Rozalén havia vingut nombroses vegades a Andorra. El seu local de referència era La Fada Ignorant, un tipus de sala que ella reivindica per donar veu als músics que comencen. Ella recorda quan als seus concerts el públic no arribava a la vintena de persones. Ara allà on va esgotar les entrades.
Un auditori ple de gom a gom donava la benvinguda a Rozalén amb uns aplaudiments que no es deixarien de repetir al llarg del concert.
"La puerta violeta" ha estat l'entrada a un repertori que comença reivindicant les raons de la seva militància femenina, un cop de porta a la repressió i al maltractament, un cant la igualtat i fer un pas a una vida millor.
"Tu nombre" parla de l´apoderament; "Justo" de memòria històrica i ´El hijo de la abuela´, dels refugiats. Més enllà ´Cuando el ríó suena´ és un homenatge a la família.
Rozalén també és Beatriz que l'acompanya amb el llenguatge de signes perquè el seu missatge arribi a tothom: "És riquesa visual, més estímuls...i fins i tot hi ha gent que no coneix el llenguatge de signes i que diu que entén millor el que dic".
Allà on va penja el cartell d'exhaurides dies abans del concert. Però ella continua reivindicant sales comcom La Fada Ignorant, que la van veure créixer, . Defensa que "les sales petites són les que mantenen viva la música perquè allà és on naixem; si no hi ha un lloc on néixer, no podem créixer, ni avançar ni convertir-nos en res".
La Temporada Auditori Nacional suma plens a cada cita. La propera serà el 26 d'abril amb Lluís Cartes per presentar el seu últim disc, "El país dels nans cabuts".
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
