El salari mínim no és suficient per tenir un nivell de vida digna al país. Així ho ressalta l'informe sobre drets humans del 2023 publicat pel departament d'Estat dels Estats Units. També ressalta la problemàtica dels contractes de curta durada relacionats amb els abusos en la construcció i la manca de denúncies d'assetjament sexual a la feina per por a represàlies.
Tot i estar per sobre del llindar de pobresa, el darrer anàlisi nord-americà sobre drets humans reconeix que el salari mínim actual no permet tenir un nivell de vida digne a Andorra.
Una situació que s'ha agreujat en els darrers mesos, sobretot pel problema de l'habitatge, que ha impulsat la gent a sortir massivament al carrer. En aquest sentit, l'informe també recull l'augment de persones que no tenen accés a un lloguer assequible segons el raonador del ciutadà, especialment dones, gent gran i persones migrades.
A nivell laboral, una altra línia vermella és el buit dels contractes de curta durada de treballadors extracomunitaris que el Govern vol eliminar amb la nova llei òmnibus. L'estudi cita la queixa de la Unió Sindical sobre la manca de protecció cap a aquests empleats, situació que l'executiu atribueix als abusos que han patit diversos treballadors peruans en la construcció, un afer que està judicialitzat.
I seguint amb reivindicacions sindicals, també ressalta l'augment de casos d'assetjament sexual a la feina, sobretot cap a dones joves migrants, i la manca de denúncies per por a represàlies.
L'estudi considera que les pràctiques corruptes per part de funcionaris són poc freqüents i que en general es respecta la llibertat d'expressió i la imparcialitat en la justícia, tot i reconèixer l'excessiva lentitud.
En perspectiva, la valoració és positiva i s'aprecia l'atenció i l'acompanyament que s'ofereix, per exemple, des d'Afers Socials.
"L'informe subratlla que no es van enregistrar abusos significatius i que el Govern va continuar prenent mesures efectives per identificar i sancionar a qualsevol funcionari involucrat en pràctiques abusives"
Guillem Casal, portaveu del Govern
L'anàlisi s'endinsa molt poc en la qüestió de l'avortament, però esmenta que no hi ha hagut avortaments forçats i que s'ofereix accés a una atenció sanitària d'emergència per gestionar les complicacions del procés. Per la seva banda, l'Executiu recorda que està en plenes negociacions per definir com es materialitzarà la despenalització de l'avortament, marcant-se com a límit l'any 2025.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pau Bonastre
Comparteix:
