El futbol femení viu el moment més dolç, com ha posat de manifest el darrer Mundial de França, i la popularitat creixent també ha tingut efecte a Andorra. N'ha estat testimoni de primera mà Samantha Reyes. Amb tot just 26 anys, penja les botes després d'una dècada com a referent a l'ENFAF i la selecció.
Amb tot just 26 anys Samantha Reyes és encara jove per penjar les botes, però vol començar una nova etapa. Tanca una dècada de dedicació al futbol com una de les grans referents de l'ENFAF i de la selecció.
Explica que és una decisió personal: "Vull canviar, conèixer gent nova, viatjar... No em deixo res pendent, ho he fet tot, i tot amb alegria i il·lusió". La seva entrenadora, Montse Sánchez, destaca diu d'ella que és "una jugadora que ha estat implicada al 200% en totes les facetes, com a jugadora , ajudant com a delegada, i com a companya".
La realitat actual té molt poc a veure amb la que va conèixer Reyes quan començava a jugar. Recorda que entrenaven "en una meitat del camp i a l'altra part entrenaven els nois". "Ara tenim un camp sencer".
Segons Sánchez, "ara són els pares mateixos que porten les seves filles de sis i set anys a jugar a futbol i aquestes nenes que comencen de petites ens van molt bé".
L'amistós de la selecció el novembre passat contra Luxemburg, amb la grada del Comunal plena, va ser la millor demostració que el futbol femení també viu un moment dolç a Andorra.
Reyes opina que "els partits de selecció la donen a conèixer" i destaca que "tenim un equip de futbol que pot competir i en el partit contra Luxemburg va ser així".
Ara el repte és que el creixement no s'aturi. Reyes vol continuar sent testimoni, però a partir d'ara fora dels terrenys de joc.
Informa: Joan López
Imatges: Jordi Seabra
Comparteix:
