El seu traç en l´aquarel·la el van fer únic i el seu tracte amb la gent, inoblidable. El comú de Sant Julià de Lòria ret homenatge pòstum a Fermí Ginjaume amb una mostra retrospectiva d´algunes de les poques obres que se'n conserven. Tot i la tècnica no es va sentir mai artista. De fet, moltes de les obres que feia les regalava.
Diuen que va morir cercant una perfecció que havia perseguit tota la vida. Mai es va creure artista, sí un etern aprenent. La seva vídua, Lluïsa Gratacós, explica que "per ell totes les sevs pintures eren notes" i "per això no va voler fer mai una exposició, perquè considerava que no eren obres acabades". I recorda que "va pintar fins a 15 dies de morir",
La seva aquarel·la era ràpida, transparent i amb l´ull de l´arquitecte construïa els quadres. Així ho afirma l'artista i col·lega de professió de Ginjaume, Sergi Mas, i diu "que els ulls d'arquitecte li feien de nivell i d'esquadra". Mercè Ciaurriz havia estat professora de Fermí Ginjaume i assegura que tenia "molta facilitat pels colors i feia una aquarel·la molt ràpidament".
Amb el bloc sempre a mà i les pintures sempre a punt va pintar el romànic de les nostres contrades. També l´Empordà d´on era fill. Sergi Mas manté que "els ulls els tens del teu país però t'adaptes a les atmosferes d'aquí" i per això creu "que encara que es vegi una capella romànica, és l'Empordà".
Lluïsa Gratacós descriu com Ginjaume pintava "l'Empordà amb la seva plana, la seva llum i els cels nets, sense boires, i Andorra amb les seves muntanyes, la seva verdor", un país, afegeix, "que ha estat casa nostra".
Amant d´Andorra, de Sant Julià de Lòria i de la seva gent, s´ha volgut recordar Fermí Ginjaume amb l´exposició que es pot veure al vestíbul del Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria fins al 6 de febrer.
Informa: Rosa Alberch Imatge: Sergi Pla
Comparteix:
