Abandonar la feina a pistes a contracor. Aquesta ha estat la decisió d'alguns monitors d'esquí del país després que l'any passat se sentissin apartats en veure que no se'ls prioritzava respecte als empleats que venen de fora, entre altres factors. N'hi ha que han seguit, però reivindiquen més suport i sobretot garanties a llarg termini.
Ara fa un any, cinc monitors d'esquí de perfils diferents van voler visibilitzar la manca de suport que van sentir en una temporada totalment atípica per la pandèmia de la Covid-19. Un any després, recuperem el cas del Toni Hernández, que després de 35 anys, ha decidit abandonar la professió.
L'exmonitor lamenta que després de tants anys treballant a pistes com els que portava ell o molts dels seus companys, que de cop i volta els diguessin "que preferien agafar la gent de fora que la d'aquí" va suposar "un desengany". Opina que l'explicació que els van donar "no s'agafava per enlloc". L'argument, recorda, era "que a ells els havien fet venir per treballar i que, a causa de les circumstàncies, els havien d'agafar." "Em va donar la sensació com si la gent d'aquí sobréssim". "Ho trobo a faltar perquè després de 35 anys no es pot desconnectar de cop. Però veient el que ens ha passat, és una feina que no té futur", afirma.
Ens retrobem també amb la Isabelle Haeffelin, que tot i patir molt l'hivern passat, la vocació ha pogut més i ha tornat a pistes. Explica que l'any passat va signar el contracte el 15 de novembre i li havien assegurat "que primer donarien feina a la gent del país i no va ser el cas". "Ha sigut molt dur, és com si no fóssim res. No ens han tingut en consideració", manifesta. Creu que el Govern i els ministeris d'Educació i Esports haurien de "traslladar il·lusió als joves de casa per fer una feina molt maca, com és la de monitor d'esquí, en un país que viu de la neu i el turisme".
Tot i compartir aquesta passió, el desencís ha pesat més per a molts professionals que han decidit plegar. Un altre cas és el d'una persona que ha preferit mantenir l'anonimat, però ha volgut compartir la seva situació. Tot i que va poder treballar la temporada passada, denuncia que "quan les coses van malament, no hi ha cap mena de suport". De fet, "a mi em van pagar el mes de desembre i me'l van descomptar de les vacances".
"Fa 15 anys que cobro el mateix i el nivell de vida no és el mateix. És com que et rebutgen, et sents menyspreat. Fins i tot si anaves a fer un cafè no podies estar en cap zona comuna de restauració", lamenta. També pensa que s'hauria de tenir més en compte els sentiments i neguits que té el col·lectiu, així com les aportacions que pot fer perquè, segons diu, "hi ha una mancança brutal de comunicació". "Tu ets un número, ets rendible fins a un punt i, a partir d'aquí, ja està, la resta no importa. Aquesta és la sensació que moltes vegades tenim".
El testimoni té constància que seran alguns més els monitors que també posaran punt final a la seva carrera si les condicions no milloren.
En relació als treballadors que venen de l'exterior, ressalta que les dificultats per trobar allotjament i la precarietat que moltes vegades hi ha al darrere impedeix que professionals amb experiència que tenen família vulguin venir i, per tant, les oportunitats ara mateix quasi totalment es focalitzin amb la gent jove.
Un segment de la població que és clau, però que el col·lectiu reivindica que cal cuidar i motivar perquè aixequi una professió que cada vegada es desgasta més.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares-Andreij Cristancho-Anna Romagosa
Comparteix:
