Fa deu anys Pilar Burgués commovia els lectors amb la novel·la "Flaixos de llum blanca". Parlava del periple de salut que havia passat arran de la diabetis, que li va deixar seqüeles de per vida. Ara el seu marit i també escriptor, Joan Peruga, relata 20 anys al seu costat des del paper del cuidador a "Sentinella".
"Pensava que havia d'explicar la història des de l'altra costat. Ella l'explica com a protagonista de la seva malaltia i jo com la persona que l'acompanya, seu a la cadira de l'hospital o l'espera a la porta d'un quiròfan."
Joan Peruga, escriptor
És així com surt "Sentinella", com una veu paral·lela de "Flaixos de llum blanca", de Pilar Burgués. Allà, ella explica la diabetis, la necessitat de fer diàlisi i trobar un donant per ser trasplantada. A l'altre costat, Joan Peruga transforma vint anys d'acompanyament en una ficció amb dosis d'humor i complicitat, però també reivindica la necessitat de preocupar-se pels que cuiden no només amb lleis: "Tothom et demana com està la persona que cuides, en el meu cas la Pilar, però poca gent pregunta pel cuidador, Joan com ho portes?"
I és que hi ha molts que no són fàcils, per això l'autor contempla l'abandó. Reconeix que li va passar pel cap que "si un dia no puc més trec la vàlvula i me'n vaig. Per això la imatge que el lector trobarà d'Austràlia. Baixo al carrer agafo un bitllet de la companyia Quantas i me'n vaig."
"Sentinella" dona l'oportunitat de revisitar episodis de vida, com el dia que el pare de la seva dona que era metge li diu entre llàgrimes que no la podrà curar, sense saber que anys més tard seria possible i tancar el cicle.
"Després de trenta anys es lleva cada nit i es mira els dits i s'adona que ja no cal que es punxi per mirar el sucres, que l'han trasplantat de pàncrees i ronyó i ja no és diabètica. Em faig l'adormit i no li dic que aquella malaltia que el seu pare no li podia curar ara li han curat."
Joan Pergua, escriptor
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Pere Besolí
Comparteix:
