Aquest dissabte, Sergi Mas rep un sentit homenatge de mans de La Xarranca, associació de la qual va ser fundador. Hem parlat amb ell sobre reivindicacions d'aleshores que encara no s'han solucionat, com els tràmits amb la duana. Creu que es podria haver fet més per aconseguir formació acadèmica en el camp de les arts plàstiques.
Acompanyat de Gemma Pieras i Mar Garcia, Sergi Mas recorda els inicis de La Xarranca als anys 80, quan la va fundar amb alguns artistes més que treballaven a l'escola d'art de Sant Julià de Lòria ja aleshores per reivindicar la seva feina. Es va plantejar com un sindicat d'artistes.
Amb els anys lamenta que encara no s'hagin solucionat els tràmits duaners. "Amb l'Alfons Valdès ens tocava anar a la duana espanyola i explicar cada vegada que les iniciatives no eren amb afany de lucre, però, tot i això, la paperassa ens matava", recorda.
Mai van demanar subvencions perquè creien que els treia llibertat, però gràcies a Montserrat Porta es van obrir camí a Catalunya i a França.
D'altra banda, també van patir especialment amb la visita de Joan Brossa, que va a deixar un gran deute a l'entitat i una anècdota. I és que a Brossa li van presentar Mas com "un home del Renaixement". "Em va mirar de dalt a baix i al final em va dir rient: renaixentet", rememora amb humor.
Avui dia té una gran admiració per artistes com Eve Ariza o Arnau Pérez Orobitg i Mayte Estévez. Creu que les arts plàstiques haurien de tenir formació acadèmica reglada i que s'hauria de trobar la manera de conservar la cultura oral que és pròpia d'Andorra i que reivindica com a fet diferencial. Lamenta que no s'exploti quan a altres llocs no la tenen.
En la mateixa línia, creu que Andorra hauria de tenir un museu on es parlés de tot plegat, com ara es diu que es vol fer a la seva parròquia d'acollida amb objectes com els que ell ha col·leccionat al llarg dels anys i que parlen de la vida al Pirineu.
Aquest dissabte, Sergi Mas rebrà un sentit homenatge en forma del que més li agrada: l'art i la conversa.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Nil Forcada
Comparteix:
