Unes cinquanta persones formen part del programa "Sempre acompanyats" de la Creu Roja. Es tracta de gent que necessita un seguiment físic i emocional per part dels voluntaris. Per exemple, la Cristina, que cada setmana espera amb il·lusió la visita de l'Hortènsia.
Els dimecres són un dia molt especial per a l'Hortènsia i la Cristina.
"Bàsicament el que fem tots els dies és compartir. Compartir moments en els quals ens riem, parlem molt, s'ha convertit en una teràpia. Una teràpia d'amigues a on parlem del dia a dia".
Hortènsia Arocha, voluntària del programa "Sempre acompanyats"
"Hi ha una certa empatia, ens hem caigut molt bé, ella em fa un favor. Quan em trobo una mica millor, faig quatre o cinc passes i això només ho faig amb algú que em vingui de gust i que m'ajudi i ella m'ajuda molt. És un sol".
Cristina Garcia, usuària del programa "Sempre acompanyats"
I és un suport molt important també per a les persones cuidadores. El marit de la Cristina, en Gerard, reconeix que, gràcies al programa, aconsegueix "temps per mi, temps per desconnectar". I pensa que encara seria millor amb un centre de dia, però no tots els dies de la setmana.
La Cristina és una de les 47 usuàries del programa, que té 5 persones en llista d'espera.
"Tinc cada dia més gent amb patologia, cadires de rodes o caminadors, uns perfils amb una mica de risc d'exclusió social que entenc que pot fer por al voluntari. Per això voldria fer una crida de voluntaris i voluntàries i dir-los que no pateixin, que donarem tota la formació".
Carine Leclerc, coordinadora social de la Creu Roja
Un d'ells, l'Hortènsia, sentencia que "quan dones, acabes guanyant i això t'omple, t'omple molt".
La Creu Roja va atendre l'any passat més de 2.000 persones en situació de vulnerabilitat. Tot i que són mig miler menys que el 2022, encara és una xifra important i que es concentra sobretot en el col·lectiu de la tercera edat.
Per exemple, hi ha 619 padrins que estan en el programa de teleassistència, que tenen el botó d'ajuda en cas de necessitat.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza
Comparteix:
