Ara fa set anys es posava en marxa la lliga Genuine. L’impuls va venir de dos jugadors del Nàstic de Tarragona amb síndrome de Down, el Rubén i l’Álvaro, que li van transmetre el seu somni al president de LaLiga de futbol professional, Javier Tebas. La iniciativa s’ha consolidat i cada any ha anat ampliant el nombre dels equips participants.
“El lema de LaLiga Genuine és compatir abans que competir. Per a nosaltres aquesta és l’essència i l’esperit d’aquesta lliga. Que hi tinguin cabuda tot tipus de jugadors, independentment del seu nivell o les seves aptituds esportives, que sigui una lliga diversa. I per a nosaltres això és la base del projecte, que tothom se senti feliç i que sigui un espai de convivència i de gaudir del futbol en la seva més pura essència.”
Olga de la Fuente, directora de la Fundació de LaLiga
A la lliga Genuine hi poden participar els equips amb altres capacitats integrats en els clubs de Primera i Segona divisió de LaLiga, fins i tot si perden la categoria com ha estat el cas de l’Andorra.
L'entrenadora Montse Sánchez, creu que aquesta és una lliga perfecta, ja que es centra en que tothom es senti important i bé i no es tracta de competir. Molts jugadors asseguren que és una sensació "espectacular" el poder jugar contra altres equips i poder conèixer gent nova i fer amics nous.
“Gaudim la vida, coneixem més jugadors, què és el futbol, per fer companys i amics”
Anthony Jorge Antunes, jugador
Aquest és el tercer any que l’entitat tricolor participa a la lliga Genuine. L’escenari inaugural torna a ser el Complex Esportiu Futbol Salou. Des de l’escalfament fins a la xerrada prèvia de la Montse Sánchez, cada moment es viu amb la màxima emoció. Els 47 equips participants es barregen entre els diferents camps i els familiars hi posen la nota de color amb les banderes, els bombos i els càntics.
“Som una colla d’uns quants pares que els seguim, no a tot arreu, però pràcticament seguim tot el que podem, els acompanyem als partits i als llocs on van a jugar. I quan et veuen que vas a Bilbao, València o Vila-real, i veuen la bandera o que hi ha algú de casa, agraeixen molt l’estada allà amb ells.”
Rafel Amat, pare i acompanyant
Begoña Gallego, la psicòloga de l'equip, els acompanya en aquest moments per donar-los suport emocional i els ajuda a gestionar els nervis que suposen aquests canvis en les seves rutines.
“Jo els dono suport emocional, sobretot en les sortides. Bé, jo estic amb ells als entrenaments, els conec en les seves particularitats, si viuen amb la seva família o en algun tipus de residència, conec la seva vida personal. Però a les sortides també vinc perquè és un canvi de rutines i per a ells els significa un estat de nervis que de vegades no saben com gestionar-lo.”
Begoña Gallego, psicòloga
L’Andorra Genuine compta a les seves files amb alguns jugadors de Mi Fundación Álex de Lleida, que treballa en projectes de salut i inclusió social. El debut és contra el Lugo. El torneig es disputa en camps de futbol-7, però amb vuit jugadors per equip. Els partits consten de 4 parts de 10 minuts i l’equip que s’imposa en cadascuna obté un punt. La suma dels punts de cada temps estableix el resultat final, independentment dels gols. També es premien el joc net i el bon comportament al camp i a la banqueta.
“Ens ensenyen a gaudir… i si perdem és que no passa res i guanyar tampoc no passa res”
Àlex Cardoso, ‘Tete’, jugador
Els jugadors conten que no només gaudeixen d'aquestes experiències, sinó que també els ajuden a tenir més empatia i fer pinya.
“El més important és ajudar els demés, tenir empatia i posar-se en la pell de les persones que ho necessiten, ajudar-nos tant nosaltres com ells”
Patrick Queirós, jugador
“Per exemple, quan m’han donat una puntada ens hem aixecat i ens hem donat una abraçada. Això és companyerisme!”
Pere, jugador
L'entrenadora explica que no es tracta de guanyar o perdre, sinó de participar i superar-se a un mateix
“En qualsevol cosa pot estar l’objectiu. No has de guanyar la Champions, no has de guanyar un partit, per ser el millor. Has de venir i participar-hi. I que ells se superin, que els hi surti alguna cosa bé, que juguin contra un altre rival… o sigui, els límits els has de marcar tu mateix”
Montse Sánchez, entrenadora
Els partits acaben amb les felicitacions i les abraçades entre tots els participants. Després venen les fotos d’equip. Les cares de felicitat dels protagonistes deixen clar que en aquest futbol no hi ha perdedors. Tothom hi guanya. Tan important o més, però, és la convivència fora del terreny de joc. L’hotel de concentració es converteix en una petita ciutat on coincideixen els jugadors i membres del cos tècnic de tots els equips. Es fan relacions més enllà de les de dintre del camp, alguns inclús admeten que han trobat l'amor gracies al joc.
“Justament, jo he conegut als de Reus fa dues temporades i un dels de Reus, a part de ser el meu amic també és la meva parella”
Marta Babot, jugadora
Sánchez s'enorgulleix que els seus jugadors facin amics allà on van.
“Tenen amics de qualsevol altre club de la Corunya, de Burgos, de Vila-real, de qualsevol equip. Són molt purs, molt senzills, i no els hi costa res fer amics”
Montse Sánchez, entrenadora
Després de 7 anys, la lliga Genuine s’ha consolidat com una iniciativa d’inclusió social a través de l’esport per a persones amb altres capacitats. Els beneficis són nombrosos i no només per als protagonistes. Olga de la Fuente, directora de la Fundación LaLiga, assegura que estar en aquesta lliga, amb el seu equip, amb aquest sentiment de pertinença, els genera molta confiança, seguretat i que també treballen molt les habilitats socials, l’acceptació de les normes.
"Crec que influeix molt positivament en el seu desenvolupament personal, social i esportiu”
Olga de la Fuente, directora de la Fundación LaLiga
Tant l'entrenadora com la coordinadora del FC Andorra Genuine han aprofitat per recordar que les seves capacitats són diferents a les nostres, però que això no els fa "discapacitats" ja que ells poden fer coses que nosaltres no.
“Tots són diferents, tant ells com nosaltres. Senzillament estem tractant que tenen capacitats diferents a nosaltres. Això de ‘discapacitats’ jo no ho entenc, perquè hi ha coses que ells poden fer i jo no aconsegueixo fer”
Montse Sánchez, entrenadora
“Tenen altres capacitats que nosaltres no tenim, o que potser teníem, però degut a que vivim en societat ja no les tenim. I ara és meravellós, és una injecció d’alegria i de positivisme”
Helena Ardanaz, coordinadora FC Andorra Genuine
Estíbaliz González conta que, com a mare, el més important de tot és la seva felicitat i les experiències que viuen que fan que adquireixin valors que els serviran per al seu dia a dia.
“Què m’emporto? La seva felicitat, els seus valors. I que vull estar amb ells, de principi a final”
Estíbaliz González, mare i acompanyant
Informa: Joan López
Imatges: Pau Bonastre
Comparteix:
