"Un paper transformador" Així ha definit la síndica general, Roser Suñé, el paper d'Estanislau Sangrà, el darrer síndic que va tenir poder executiu entre 1978 i 1982. Sangrà, que va morir dijous als 95 anys, va ser un dels promotors de la CASS, de la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany, del primer Govern del país i de permetre votar a les dones.
Estanislau Sangrà va ser el darrer síndic general amb poder executiu que va lluitar perquè hi hagués separació de poders efectiva. Així es va assegurar en un homenatge que li va retre el 2016 l'associació d'exsíndics i exconsellers generals.
En el seu mandat, entre el 1978 i el 1982 es va començar l'edifici del Govern i es va encarregar un estudi a un especialista, el conegut com a informe Zemanech, que va tenir una gran importància. I és que aquest estudi va servir com a base perquè a Andorra es creés un executiu i, posteriorment, el 1993, la Constitució.
Sangrà va néixer a Escaldes-Engordany el 1927, quan encara era un quart d'Andorra. Suñé recorda com va lluitar perquè fos una parròquia diferent "en resposta a unes necessitats demogràfiques evidents", fet que es va assolir el 1978. A més, va ser partidari del vot a les dones i va contribuir a la creació de la CASS.
A més de la vessant política també va destacar com a empresari, sobretot en l'àmbit hoteler.
Informa: Pere Moliné
Locució: Montse Grau
Comparteix:
