Tot va començar el 10 de març, fa sis mesos, quan Antoni Martí va informar en una compareixença extraordinària, que el FinCEN, la unitat contra el crim financer nord-americà, havia acusat BPA de relacions amb el blanqueig de capitals.
Les institucions andorranes van actuar amb celeritat i Maria Cosan, directora de l'INAF, va comunicar la intervenció del banc. Més endavant es va destituir el consell d'administració.
Dies després hi va haver una acusació formal i va ser empresonat el conseller delegat, Joan Pau Miquel, per presumpta relació amb una trama de blanqueig de capitals. Fins ara, és l´únic que ha trepitjat la presó per l´afer. La crisi va tenir repercussions a Espanya ja que el govern veí va intervenir Banco Madrid, la filial andorrana, que finalment va fer fallida.
El pànic va provocar els primers dies llargues cues de clients davant les sucursals de BPA per treure diners. Això va fer que l´INAF decretés el bloqueig de fons dels estalviadors i limités a 2.500 euros per setmana i client els diners que es podien retirar. Els estalviadors, que encara no han pogut recuperar els diners, s´han organitzat per reclamar-los en diverses plataformes.
També es va haver de fer, a corre-cuita, una llei específica, que va aprovar el Consell General, perquè Andorra disposés d´un marc legislatiu adient per fer front a la situació.
Els germans Cierco, els accionistes majoritaris de BPA, han presentat diverses demandes contra les actuacions governamentals a la justícia. A més, fa ben poc, han reclamat al FinCen que retiri la nota en no haver-se trobat més indicis de blanqueig dels que ja havien estat judicialitzats, abans de la intervenció.
Pel que fa als treballadors de BPA, han estat mesos negociant amb l'AREB un conveni per tenir millors condicions pels qui passin a formar part del futur banc bo i també pels acomiadats.
Informa: Pere Moliné
Comparteix:
