La crisi econòmica causada per la pandèmia de la Covid-19 ha afectat tots els sectors econòmics. Un dels col·lectius que ha vist molt reduït el volum de feina han estat els autònoms. Un fet que pot suposar en molts casos el cessament d'una activitat que ha costat molt esforç personal. Per exemple, fins al febrer gairebé 2.000 autònoms s'han hagut d'acollir a una suspensió temporal de contracte de treball i reducció de jornada laboral. Hem recollit alguns testimonis que confessen estar en una situació molt delicada. Alguns han tancat els seus negocis o es plantegen fer-ho ben aviat.
Posem el focus en com els treballadors autònoms estan vivint el seu dia a dia en aquest context de pandèmia de la Covid-19, o més ben dit, sobrevivint. La majoria considera que no hi ha prou suport per part de l'administració, fet que porta que bona part del col·lectiu es plantegi abaixar la persiana.
A Andorra hi ha gairebé 6.800 treballadors a compte propi, segons les darreres dades de la CASS. Per la majoria, sobreviure és ara el principal repte. Felip Gallardo, coordinador de la CEA Micro, constata "incertesa, molta por i desconfiança generalitzada en el futur per no poder generar ingressos i no poder pagar factures". "Molts no poden dormir a les nits", afegeix convençut que "malauradament hi haurà qui marxarà" perquè "la situació no és sostenible".
A molts no els queda més remei que tancar i, de retruc, tornar a encetar un procés burocràtic feixuc per donar-se de baixa a la seguretat social. El cas de la Vanessa Giades n'és un exemple, ja que s'ha vist obligada a traspassar la guarderia que tenia des de feia 13 anys. Havia fet canvis i introduït mètodes nous amb la intenció de créixer. Ara diu sentir-se "frustrada" per no poder seguir i veure com el negoci actual, una ludoteca, està a menys del 60% del funcionament. Una situació que també li genera "por per si passa el mateix". Ho viu com "un fracàs laboral".
Per contra l'educadora constata que el descens en aquest tipus de serveis pot comportar conseqüències. Explica que s'està trobant "amb nens de 9 anys a casa sols tot el dia amb una càmera de vídeo perquè els pares els controlin". "És un perill molt gran".
La Carla Guinot, que fa més de tres anys va obrir un botiga de roba vintage, ja ha decidit tancar per la falta d'ingressos. Tot i això, es considera una privilegiada perquè el gros dels seus guanys provenen del seu treball com a professora. El que més li ha afectat és la falta de turisme, una situació que l'ha portat a dependre "de la bona fe dels propietaris del local, que són molt bona gent i s'han adequat a les circumstàncies deixant-me pagar la meitat del lloguer". "Arriba un punt en què aquesta desil·lusió se't menja. Jo cotitzo el mínim com a compte propi i, per tant, no tinc cap ajut del Govern".
Des del seu punt de vista falta apostar molt més pels petits negocis que aporten aire fresc "si volem diversificar el comerç a Andorra", i reivindica el concepte de la seva botiga, basat en "la sostenibilitat i la reutilització de la roba".
L'ofici de lampista tira endavant gràcies a grans projectes en l'àmbit de la construcció. Pel Ramon Sánchez, però, el gran secret és fer xarxa. "En lloc de posar un treballador en suspensió de contracte parlem amb un altre company que té més feina. Si ens podem salvar ajudant-nos els uns als altres, molt millor", explica.
Enmig de l'esgotament, el col·lectiu demana més ajudes adaptades a totes les casuístiques.
Informa: Laura Cugat-Oliver Jaén
Imatges: Arnau Teixidó-Pere Besolí-Desirée Sala
Comparteix:
