Els suports on s'emmagatzema la informació centra l'exposició que es pot veure aquest dijous i divendres a l'Arxiu Nacional en el Dia Internacional dels Arxius. Pel que fa a la imatge hi ha bobines 16 a 35 mil·límetres, suports més moderns com VHS, Betacam i DVCAM. En el camp de la música podem veure des dels discs de pedra a les cintes obertes, de caset i el CD. Quant a la fotografia una mostra sobre com han evolucionat els processos fotogràfics des dels fets amb placa de metall a l'actualitat.
Cada any per aquesta data ens descobreixen documents únics. Enguany s'exposa des de la Declaració del Madriu com a patrimoni de la Unesco, al decret de Napoleó pel qual França tornava a reconèixer el coprincipat i un documental pintoresc sobre l'Andorra dels anys 30.
'Andorra, la República más pequeña del mundo' (1935) va ser gravat en 35 mil·límetres, on es destaca sense massa encert que Andorra és una república i on es parla del bisbe de la Seu com a autoritat.
Més enllà del llenguatge i una informació poc encertada és un document que permet veure l'enginyeria de la central de FHASA i els carrers i la vida d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
El Dia internacional dels arxius serveix per fer difusió de la seva importància vinculada a la investigació i el resguard de la memòria històrica, cultural i institucional en tot tipus de suport que avui dia son consultables a través d'entorns digitals.
"Tenim uns ordinadors on la gent pot veure còpies en digital de les pel·lícules, que d'altra manera no es podria fer amb el suport, còpies en digitals dels documents en text, una còpia en microfilm i totes les fotografies que es vulgui" Lídia Arbués, Cap de l'àrea d'Arxius i Gestió de Documents.
La documentació més antiga que trobem a l'arxiu i de més quantitat és en paper. Ara es treu a la llum el Politar andorrà, el Manual Digest i el privilegi del bisbe Tovià que legitimava el Consell de la Terra.
Tanmateix hi ha documents pocs coneguts com el decret de Napoleó que torna a reconèixer el coprincipat després que els republicans es neguessin a cobrar un impost feudal com la quèstia.
La quèstia era un impost que els andorrans pagaven al Copríncep francés, explica Arbués, i quan va arribar Napoleó va restablir el seu pagament i es reconeixia així novament la figura del copríncep.
Una altra curiositat, un llibre de correspondència de casa Cintet on quedaven copiats tots els correus que enviaven les empreses de Jacint Rossell. Arbués detalla que quan escrivien una carta ho feien amb una tinta especial més espessa, sota un paper de seda al que se lo donava un tractament i després premsaven per tal de fer una còpia.
Acabem l'exposició i ho fem amb un document històric que està de molta actualitat, la declaració de la vall del Madriu-Perafita Claror com a Patrimoni de la Humanitat.
La mostra es pot visitar de 2/4 de 9 a 2/4 de 3 de la tarda el 9 i 10 de juny, amb visita guiada, que cal reservar, al punt del migdia.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares
Imatges cedides: Fons FEDA (ANA)
Comparteix:
