Prop d'un miler de temporers podria haver marxat, segons l’Associació Argentinos en Andorra. Diversos treballadors de temporada expliquen els motius pels quals tenen dificultat per acreditar la formació o l'experiència laboral mínima per poder quedar-se. Els problemes es troben en el país d'origen, amb precarietat laboral, i reivindiquen que es tinguin més en compte aquestes casuístiques.
"Tinc més de 12 anys d'experiència que no puc demostrar per la situació del meu país, l'Argentina"
Federico Pérez, temporer
El Federico ha fet aquest hivern la seva primera temporada a Andorra i tant ell com l'empresa volen prorrogar el contracte laboral. Segurament haurà de marxar perquè no compleix amb l'acreditació de l'experiència laboral, tot i tenir amplis coneixements i pràctica en el sector de la restauració.
El també temporer Julio Alegre, que s'ha estrenat també aquest hivern, explica que a l'Argentina "els cuiners i, en general, tota la restauració no compta amb contractes 'en blanc', excepte si es tracta d'un xef o un monotributista (que seria com un autònom)", o també si es treballa per grans cadenes. Tenia quatre feines i només una d'elles era legal, de manera que segurament podrà acreditar el mínim d'experiència laboral que es demana.
Pràcticament, tots els treballadors temporers que venen de l'Argentina, que és la nacionalitat majoritària, constaten que allà hi ha una enorme tendència de no contractar oficialment i de forma legal al personal. Pérez explica que "contractar a algú 'en blanc' implica pagar el seu sou i un 60% més en impostos; aleshores s'evita molt".
Camila Herrera, que també ha fet la seva primera temporada al Principat, opina que li "sembla molt raonable tot el que demanen i és bastant accessible, però el problema és poder aconseguir-ho tot". En el seu cas, va estar molts anys treballant d'autònoma i li està essent molt complicat demostrar-ho, sobretot perquè s'han de fer tots els tràmits a distància i se li suma que "és difícil aconseguir un document que tingui validesa internacional".
Alegre també ressalta que al seu país d'origen, tot i tenir quatre feines, no arribava a final de mes i és per això que va decidir venir cap aquí. Un motiu àmpliament compartit per la resta de compatriotes, com ara el Milton López, que subratlla que plantejar-se venir a treballar a Andorra implica "molt de sacrifici, esforç, estalvis i temps amb salaris que equivalen a 300 o 400 euros com a màxim" i és per això que confessa que "ens és molt complicat tornar". Si no té cap més opció, segurament ja no tornarà.
I és per casos com el del Milton que els empresaris reivindiquen que l'executiu flexibilitzi encara més els requisits i els acompanyi per evitar perdre mà d'obra que funciona i és essencial pel país, que fa anys que pateix importants mancances de mà d'obra.
Informa: Laura Cugat-Rosa Alberch
Imatges: Ricard Tenza-Eric Escabias-Andreij Cristancho
Comparteix:
