La fredor, les criatures i les escenes gòtiques tornen a fer-se vers a l'últim llibre de poesia de Teresa Colom, aquesta vegada per endinsar-se en un moment crucial de la vida, la infància, i reflexionar sobre la influència que els pares tenen sobre la vida dels fills, un joc se succeeix generació rere generació.
A través del joc de nines russes, Teresa Colom torna a un món fosc que només té llum en la poesia. Fora d'ella hi ha dolor i un concepte de vida que ella ha anomenat El Cementiri de les Matrioixques. La poetessa explica que "en aquest cementiri descansa d'alguna manera la impressió que han anat deixant en nosaltres les figures del pare i de la mare". Diferencia "entre els records que tenim d'una persona i com era aquella persona".
Amb la mirada d'una nena ja adulta, Teresa Colom vesteix de gàbia la casa on vivia, on entrava i sortia d'estances perquè no podia sortir al carrer, on passejava un cranc perquè estava prohibit tenir gos.
I la nena, ara dona, parla d'una mare que no coneixia món però que se l'havia construït a partir de marcs plens de fotografies de revistes i que intentava normalitzar una vida que tot i el pas del temps no deixa acabar de tancar la porta. Són "anys que expliquen en gran manera molts dels nostres trets".
Teresa Colom serà divendres 18 de juny a Andorra per presentar el llibre a la Casa Museu d'Areny-Plandolit acompanyada de David Castillo, que li fa el pròleg i millor coneix la prosa i novel·la de l'autora.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
