El testimoni de l'auxiliar d'infermeria ingressada a l'UCI per la Covid-19: "Vaig passar molta por"

www.andorradifusio.ad

Por i enyorança són dos dels sentiments que més ha sentit la Bàrbara Garcia, auxiliar d'infermeria del Cedre que es va infectar de coronavirus i va estar 17 dies amb ventilació mecànica a l'UCI, dues setmanes a planta i dijous passat li van donar l'alta i s'està acabant de recuperar a casa seva. Hem pogut conèixer què va sentir en tot moment i els somnis que té ara en endavant.

La Bàrbara creu que es va contagiar de Covid-19 mentre treballava al Cedre. És una persona de risc, ja que pateix una malaltia rara que afecta les hormones anomenada síndrome pluriglandular autoimmune tipus 1.

Va començar tenint febre molt alta i tos però no insuficiència respiratòria. Fins que en un moment donat es va desmaiar. Des de l'hospital de la Seu la volien derivar a Lleida però ella va decidir pujar a Andorra. 

"Des de petita sempre he estat malalta i mai no havia tingut por, però ara que he estat tant a prop de morir, n'he passat molta", explica.

17 dies amb ventilació mecànica

Diu que va arribar a l'UCI en estat molt crític "i confonia el que era real del que era un somni".  Recorda somiar "en unes infermeres petites que m'ajudaven a respirar".

Quan la van extubar per primera vegada  el diafragma no responia, i la van haver de tornar a intubar. Llavors estava conscient. Van ser tres dies i mig i "només plorava". "És desesperant tenir el tub a la boca, no poder parlar, no poder comunicar-te... Jo plorava i les infermeres m'agafaven la mà. Ha estat un tracte molt humà i molt proper", remarca.

Un vídeo emotiu li va donar forces

Afegeix que quan es va despertar a l'UCI "no tenia gens de força, ni a les mans per agafar el mòbil". Va poder parlar amb la seva mare, que li va enviar un vídeo amb missatges dels seus familiars i amics, que li va donar una empenta. "Arran d'aquest vídeo vaig demanar que m'extubessin i em vaig començar a trobar millor". Actualment, se sent molt dèbil i ha perdut veu. Explica que li ha costat agafar el ritme per caminar i es cansa molt.

Tornar a la feina

L'experiència amb la Covid-19 també l'ha fet plantejar-se moleTs coses.  Diu que li encanta la seva feina, "és molt agraïda però gairebé em deixo la vida", manifesta posant en relleu que passar per tot això li ha donat "més força per complir les metes que tenia pendents". El seu desig és començar a estudiar psicologia.

Informa: Laura Cugat
Imatge: Desirée Sala

Comparteix:

Problemes dels universitaris que estudien a França i Espanya per deixar els pisos Ordino adjudica les obres del rellotge solar al pic de Peyreguils pendent de la Covid-19