Per Meritxell es tradició pelegrinar fins al santuari. Quan encara no havia sortit el sol, ja eren molts els que estaven a la carretera o als camins que hi arriben. Costa de quantificar els pelegrins que cada any hi acudeixen, però de moment sembla que la tradició continua ben viva.
Alguns s'han llevat ben d'hora per arribar a la missa de l'aurora, que se celebra a dos quarts de vuit del matí. La pluja que ha acompanyat els primers pelegrins no ha estat impediment perquè centenars de persones es calcessin les sabates de fer esport o agafessin la bicicleta per pujar al santuari de Meritxell.
I cadascú tenia la seva motivació. El Jairo i la Meritxell són uns habituals, tots dos han escurçat expressament el cap de setmana per fer la pelegrinació a Meritxell. En Jairo és un habitual i per ell és "un dia que s'ha de celebrar". Molts han estat els que han volgut venir amb família. Com un grup de vuit persones, que ha sortit des de la Massana. El recorregut que han fet, segons la mare, Sònia Font, ha estat "pujar per la Gonarda fins al coll d'Ordino i baixar fins a Meritxell".
Els pelegrins sortien des de la Massana, Ordino o Escaldes, però una de les sortides estrella es feia des d'Engolasters. Per a la Cristina, per qui avui "és un dia especial i l'excusa perfecta per venir" han tocat 22 km, 11 d'anada i 11 de tornada.
Però el dia d'avui és sobretot especial per als monitors d'AINA que ja arriben el dia abans per col·laborar que la basílica estigui a punt. "És una experiència que sempre m'ha agradat", explica en Glenn Bruce Mcharey, un dels monitors, que de petit ja pujava amb la seva mare des de Soldeu.
Motivacions i punts de sortida diferents, sols o en grup, matiners o tardans, però sempre alegria compartida a l´arribada al santuari.
Informa/imatge: Víctor Reolid
Contigut relacionat:
Comparteix:
