Els ramaders ja fa dies que han començat la transhumància. Tot i que cada cop són menys, i els ramats són més petits, és una activitat que ha marcat el país, sobretot en el passat. Avui en dia, diverses famílies del Principat encara mantenen la tradició.
Com cada any, abans que arribi el fred, els ramaders comencen la transhumància. Ovelles, cavalls i vaques baixen des de les cotes més altes, fins a les més baixes, on els ramats passaran l'hivern.
"El pas del bestiar cap a les zones altes d'alta muntanya, a principi d'estiu, per aprofitar el menjar que hi ha a l'alta muntanya, i després amb la vinguda del mal temps doncs tornar-les a baixar al fons de la vall. És aquest moviment de bestiar per aprofitar les pastures a dalt i deixar reposar les pastures al fons de vall i també per tenir aquesta successió de moviment en funció de la climatologia."
Sergi Riba, ramader
Tot i que avui en dia, a Andorra, ja no es fan transhumàncies com històricament estaven enteses, amb ramats que podien arribar a milers d'exemplars, encara queden diverses famílies al país que ho fan, normalment per mantenir la tradició.
"Últimament s'ha perdut, ja no hi ha aquests ramats tan grans i el que fem nosaltres podríem dir que seria una minitranshumància. Nosaltres ens dediquem a altres coses i al final és més pur romanticisme per mantenir el que ens van deixar els padrins."
Sergi Riba, ramader
De moment, les ovelles del Sergi passaran l'hivern a la seva granja de Segudet, i un cop arribi el bon temps, ell i els altres ramaders del país tornaran a fer el mateix procés, aquest cop, al revés, on els ramats tornaran a les cotes més altes per passar l'estiu.
Informa: Martina Torrebadella
Imatges: Èric Mompel
Comparteix:
