Dificultats per identificar el maltractament, culpabilitat, por a trencar expectatives de fortalesa i manca de referents i espais de confiança. Factors que alimenten el silenci que emmascara les agressions sexuals en el món de l'esport. Testimonis en primera persona exposen el seu periple com a via de reparació i empoderament en el primer programa de FOCUS de Ràdio i Televisió d'Andorra.
“Poder-ho dir en veu alta m’ajuda a acceptar com estic, com he estat, com he actuat i a no culpar-me per no haver posat límits ni haver-me deixat trepitjar. I encara que sigui 10 anys més tard, jo crec que mai és tard per donar el pas."
Testimoni anònim
Explicar i compartir les violències viscudes i els greus impactes que han deixat moltes vegades forma part del procés de recuperació de les persones supervivents. Així ho apunten els experts i també aquest testimoni que ha estat anys sense poder obrir-se i començar a sanar les ferides. En aquesta ocasió, s'ha preservat la seva identitat com a mesura de protecció en estar en procés de recuperació.
En el seu cas, primerament va patir assetjament i violència psicològica i, més tard, va patir dues agressions sexuals, tot per part de companys d'equip. Les agressions, però, van tenir lloc fora d'espais d'entrenament i competició.
"En el seu moment no em veia capaç d’haver d’assenyalar, d'apuntar les persones que m’havien forçat. Per mi era com crear massa conflicte i no em veia capaç. Més tard, fa dos o tres anys, de cop no em podia aixecar del llit i plorava cada dia. I va ser llavors quan vaig començar a buscar ajuda. No perquè volgués, sinó perquè arriba un punt que estàs tan malament que, o ho afrontes, o acabes amb tot, acabes amb la teva vida.”
Testimoni anònim
És així com el testimoni ens explica la por que sentia d'explicar-ho i exposar-se. Un silenci que a poc a poc va anar trencant, en part, per la necessitat de demanar ajuda i tractar les importants seqüeles que aquests maltractaments van provocar-li en la seva salut mental.
Mirant enrere, creu que el que hagués necessitat són uns "braços que, sense la necessitat de prendre accions o mesures, veiés l'estava passant, que em digués que estava allà i que jo valia la pena encara que el meu entorn digués el contrari".
La també supervivent d'agressions sexuals quan era adolescent en l'àmbit de la natació i actual directora de l'Andorra Esports Clúster, Gemma Riu, va tardar 30 anys a explicar-ho. És per això que reivindica espais i professionals formats que siguin un referent i protegeixin els infants i joves creant espais de confiança. L'objectiu és trencar el silenci el més aviat possible per tallar les violències, condemnar els culpables i establir mecanismes de prevenció eficients.
Riu també reitera que cal comptar amb dades sobre l'afectació real dels abusos sexuals en el món de l'esport a Andorra. Precisament des del clúster, i en col·laboració amb la Universitat de Vic, fa temps que volen impulsar un projecte per aconseguir-ho a l'espera de comptar amb el suport dels ministeris d'Esports i Afers Socials.
Recupera el programa complet aquí.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Xavier Fajardo-Sergi Linares-Albert Aymamí-Cristina Jubete
Comparteix:
