Aviat farà quatre anys que es va crear el Tribunal d'Arbitratge de l'àmbit mercantil, que es proposava com una eina per resoldre conflictes mercantils amb celeritat. El fet és que la figura de l'arbitratge no acaba d'arrencar, en part per la novetat i en part pel desconeixement de les virtuts.
El Tribunal d'Arbitratge volia esdevenir una institució clau en la resolució de conflictes mercantils o civils, sense passar per un procés judicial, ja que és un procés àgil i discret. A més el laude emès té la mateixa força que una sentència, però sense opció de recurs sobre el fons del conflicte. La realitat és que encara no s'ha estrenat.
A Andorra, com en altres països, costa que arrenqui en part per la manca de tradició. Per Pilar Escaler, secretària del Tribunal d'Arbitratge, "falta la cultura, no només de l'arbitratge, sinó dels mètodes alternatius a la justícia ordinària, com podria ser la mediació o la conciliació". Els estudis apunten que els conflictes mercantils arriben a partir del quart any de vigència dels contractes i el tribunal encara no ha completat els quatre primers anys. Podria ser una explicació. L'arbitratge, a més, seria una fórmula per desencallar la Batllia en "alguns casos".
Malgrat tot, cada vegada són més les empreses que inclouen clàusules arbitrals en els contractes. L'arbitratge també s'ha utilitzat per resoldre el conflicte de Coopalsa, tot i que en temes laborals les regles s'estableixen a partir de la legislació específica.
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Pere Besolí
Locució: Jordi Cama
Comparteix:
