Fa 17 anys que la Universitat Autònoma de Barcelona col·labora amb el Govern i el Comú d'Ordino per documentar l'ocupació humana a les muntanyes d'Ordino. Uns estudis arqueològics que permeten posar en valor la zona del Comís Vell.
Les estructures de pedres a alta muntanya sovint revelen detalls de l’ocupació humana que han acabat per transformar el paisatge. Investigadors com David Garcia, que ve del CSIC, o el professor d’arqueologia de la UAB Ermengol Gassiot fan parlar aquests rocs allà on veuen evidències
Observant la zona del Comís Vell d’Ordino, Garcia explica que “sembla que hi va haver diverses ocupacions ramaderes.” Ara bé, les feixes a alta muntanya són les que més sorprenen perquè revelen que “no només venien amb el bestiar, sinó que aprofitaven per fer conreu”, detalla l’investigador.
Tanmateix, cal excavar per datar i tenir-ne evidències. I una prova és la fusta cremada que van trobar. “És del segle XI”, comenta Gassiot. I afegeix: “ens ajuda a pensar que tot el desenvolupament del Romànic a les valls del Pirineu, en gran mesura es fa perquè hi ha una explotació de l'alta muntanya."
Durant quinze dies, l’equip de la UAB ha treballat sobre el terreny fent una inspecció ocular que es completa amb un treball de fotogrametria amb drons per situar les troballes. En disset anys s’han inventariat més de tres-centes estructures.
El Comú d'Ordino aprofitarà tots aquests estudis per posar en valor la zona. S’explicarà als visitants com l'home ha aprofitat el terreny al llarg de la història. “Tenim previst implantar cartells interpretatius junt a la fauna i flora fins a l'estany Esbalçat", explica el cap del Departament d'Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat del Comú d'Ordino, Sergi Riba.
Per la seva part, el Govern creu que l'estudi de les pastures a alta muntanya pot enriquir el discurs de la transhumància.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
