Les tendències alhora de dir l'últim adeu als nostres familiars i estimats han canviat. Cada vegada s'opta més per vetlles més curtes i la incineració, entorn de la qual hi ha un canvi de mentalitat, ja que fins i tot es poden transformar les restes en una pedra preciosa.
Fins i tot el comiat d'aquest món val diners. La morgue, al tanatori, la caixa, la missa amb flors, els recordatoris, el servei de cementiri i una esquela al diari ens pot costar una mitjana, a la baixa, d'uns 2.500 o 3.000 euros. Això sense comptar el treball de fer una làpida, si és el cas.
La Covid, ens expliquen, ha canviat definitivament la tendència d'un sepeli, on s'imposa la tendència de la cremació. "La nostra cultura va tirant més cap allà. La gent gran continua enterrant i depèn de la cultura. La cultura anglesa ho té més assumit, i al sud es fan més enterraments", explica la copropietària de Pompes Fúnebres de les Valls, Alba Sixto.
I no només els enterraments, sinó també la cerimònia de comìat. Els dies de vetlla s'han escurçat. "Pràcticament amb 24 hores ho tens fet, tret que hi hagi un familiar que hagi de venir de fora, però normalment és ràpid", assegura Carles Moro, el propietari de Pompes Fúnebres Andorranes.
Tot i que la missa es manté per creença o tradició, cada vegada es demana més el comiat laic i la substitució dels símbols religiosos.
A més, Moro declara que "no tots poden tenir l'urna grossa, així que s'agafen les urnes petites i així ells també tenen les cendres".
En cas de voler espargir-les, ens diuen que a Andorra no hi ha llei mortuòria, així que es poden triar opcions biodegradables. "Aquí no tenim mar, tenim rius i llacs, però també es poden enterrar en un terreny propi, en un text amb una planta....".
Aquells que ja no hi són diuen que viuen sempre amb nosaltres, però en el negoci de la mort arriba a ser literal, ja que hi ha penjolls per portar cendres o aquestes es poden fer immortals en un diamant, que és per sempre.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Locució: Laura Massegú
Comparteix:
