En el segon dia del Congrés internacional de meteorologia en carretera s'ha parlat de la implementació de noves tecnologies per millorar les previsions del temps i la mobilitat. Experts d'arreu del món han coincidit en la importància de la precisió a l'hora de fer els pronòstics. I aquí és on el paper d'una xarxa de radars esdevé clau. Andorra, ara mateix, no en disposa de cap.
Jornada central del Congrés internacional de meteorologia en carretera amb la tecnologia com a eix conductor. Disposar d'aparells, mètodes i sistemes d'última generació permet ser molt més acurat a l'hora de fer els pronòstics i, per tant, avançar-se o, fins i tot evitar, problemes derivats del mal temps. Problemes relacionats sovint amb la mobilitat. Una de les eines més útils en aquest sentit, sobretot pels serveis de protecció civil, són els radars. Andorra, país turístic per excel·lència i amb una meteorologia, bàsicament a l'hivern, que acostuma a complicar la circulació per carretera, no en té cap. El professor de física de la Universitat de Barcelona, Joan Bech, explica que "la informació de radar que arriba al Principat és limitada perquè tam els de França com els de Catalunya estan lluny" i, per tanrt, "seria molt beneficiós" que h hagués un radar meteorològic aquí. En la mateixa línia es pronuncia la investigadora del CENMA, Laura Trapero. Destaca que el radar permet les previsions a curt termini i que els dúltima generació permeten, fins i tot, "discriminar el tipus de precipitació" i conclou llavors que "seria clau per Andorra" tenir-ne un.Actualment, les informacions de radar amb què es treballa a Andorra provenen de França i Catalunya. Precisament això, la distància dels aparells afegida a la complexa orografia de muntanya afecta negativament les dades que arriben i amb què treballen els investigadors andorrans. Però, tot i l'impacte beneficiós que tindria disposar d'una xarxa de radars pròpia, en l'àmbit per exemple de protecció civil, l'entrebanc principal és el seu cost elevat.Informa: Jordi Cama Imatge: Josep M. Garcia
