La necessitat de regular la intel·ligència artificial, fer-la transparent i garantista. És el que centra la primera trobada a Andorra de comissions nacionals per a la regió d'Europa de la Unesco quan fa trenta anys de l'adhesió.
L'internet de les coses, la robòtica social i les interfases que recullen dades entre éssers humans i ordinadors. L'ús de dades per part de les màquines capaces d'aprendre, fer prediccions i prendre decisions són una oportunitat per a la humanitat però també preocupa la possibilitat que s'incorporin informacions que corrompin el seu bon ús, que creïn desigualtats, divisió social i econòmica. La Unesco ja ha emès les seves recomanacions i des del Consell d'Europa també es treballa per tenir un control sobre el seu funcionament. Així ho ha explicat Jean-Michel Armengol, secretari general de la CNAU Andorra, on detalla que cal posar sobre taules "quins són els objectius, quins són els límits i si hi ha o no consciència."
Maria Ubach, ministra d'Afers Exteriors, ha afegit que ara per ara, "s'està treballant en l'àmbit d'roganismes internacionals, d'elaborar conveni internacional que molts països el ratificaran més endavant, i això també implicarà una regulació a nivell intern."
La Unesco té un Centre Internacional de Recerca sobre la intel·ligència artificial a Eslovènia. El representant del país ha parlat d'un bon exemple, el polèmic Chat GTP capaç de generar discursos, informes i resums.
"Com aquestes aplicacions influenciaran les nostres vides? Per això és necessari que la comunitat internacional treballi en regulacions que potser arribaran tard, potser massa tard perquè el desenvolupament tecnològic és molt ràpid", ha apuntat Gašper Hrastel, de la delegació Permanent d'Eslovènia per la Unesco.
Avui 45 delegacions de 33 països s'han reunit per compartir experiències i coneixements i reflexionar sobre una qüestió que afecta tothom.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Andreij Cristancho
Comparteix:
