El Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) atén sobretot persones amb malalties degeneratives i situacions de fragilitat lligades a l'edat i és que la majoria d'usuaris es troba a la franja dels 80 anys, tot i que també n'hi ha d'edats més joves i fins i tot infants. Ara mateix tenen una llista d'espera de 30 persones, la xifra més alta registrada des que el Govern en té les competències, i és per això que ben aviat preveuen contractar més personal.
L'objectiu del SAD és donar facilitats i suports perquè els usuaris puguin romandre el màxim possible a casa, un ambient que segons els experts comporta molts beneficis i evita congestionar altres serveis sanitaris i sociosanitaris. Així ho desitgen la Isabel Riesco i el Josep Llaras, un matrimoni d'Encamp que gaudeix d'aquest tipus d'acompanyament setmanalment des de l'any passat.
Acompanyem a la Cristina Nunes i l'Aleix Garcia, treballadors del servei d'Atenció Domiciliària, en la visita que fan a la Isabel i al seu marit Josep. Un acompanyament que reben dos cops a la setmana. Només entrar recullen el dinar que cada dia els deixen a la porta i els hi pregunten com estan i com han passat la nit. El següent pas consisteix a posar-se l'uniforme i ajudar els usuaris a dutxar-se.
Un cop dutxats i canviats, és hora d'anar a esmorzar. A la Isabel, per exemple, li agrada el cafè amb llet i unes torrades. La Cristina l'ajuda, però "ella ho acaba de preparar perquè del que es tracta és que no li donem tot fet". Des del SAD també revisen que es prenguin correctament la medicació. Hi van els dimarts i els dijous, però la resta de dies tenen el suport d'una senyora que els ajuda amb la neteja.
La Isabel agraeix aquest acompanyament, ja que, per contra, els costaria molt fer totes aquestes tasques. Per la seva banda, l'Aleix ajuda al Josep a desplaçar-se, mentre li fa preguntes per estimular la memòria. Per exemple, li pregunta en quin mes i any ens trobem.
La coordinadora del SAD, Isabel Capel, constata que l'objectiu és "ajudar-los en la seva autonomia i fer una vigilància de la salut que evita ingressos innecessaris. Intentem continuar les seves rutines del dia a dia".
Pel Josep aquest suport representa "mitja vida", afegint que "amb la simpatia que venen ells (referent a la Cristina i l'Aleix), no ve ningú". Ens ensenya algunes de les obres de fusta que ha fet al llarg de la seva vida. Les té exposades a casa, d'on no vol marxar. Confessa que "si s'ha d'anar a l'hospital per alguna cosa, s'hi va, però a la residència no volem anar. Volem estar a casa. I si he de morir un mes abans, ho faré, però estant a casa". La seva dona, la Isabel, recalca que "a casa estem bé". Porten gairebé quaranta anys junts.
Capel subratlla que "la idea és que l'ajuda a domicili s'ampliï perquè apostem perquè les persones puguin mantenir-se a casa i perquè puguin demanar el que vulguin. Nosaltres els ajuden a que sigui una realitat".
La Isabel ens ensenya un llibre titulat "Color dins la foscor". Llegeix en veu alta una frase que s'adequa molt a la seva situació actual: "Hi ha moments a la vida que cal posar-se en altres mans i confiar".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Andreij Cristancho
Comparteix:
