La vegetació d'alta muntanya està en perill a causa de l'augment de les temperatures que comporta el canvi climàtic. Aquesta és una de les hipòtesis que està estudiant el Cenma a través d'un experiment a la congesta del pic del Cataperdís, a la parròquia d'Ordino.
A la falda del Cataperdís es poden observar fins a final de setembre petits hivernacles que formen part d'un projecte Poctefa que es va iniciar el 2017, en col·laboració amb experts de França i Espanya.
L'objectiu és simular, a través de les estructures, escalfaments entre un grau i mig i dos com els que provocaria el canvi climàtic per veure quin impacte tindrien sobre la vegetació de congesta.
A més, s'han creat inventaris per determinar quines espècies creixen dins els hivernacles i fer un seguiment de les que estan afavorides per l'escalfament i les que no durant els cinc anys que dura el projecte.
La fosa de neu és un dels factors clau d'aquest experiment.
Hi ha zones on els investigadors han tret la neu expressament, ho van fer al voltant del 23 de maig, simulant el que passaria en 20 o 30 anys a causa del canvi climàtic i on es veu que la vegetació està molt més desenvolupada.
En canvi, hi ha zones on no s'ha tret la neu expressament i on podem veure que la vegetació encara és escassa.
Aquestes zones estan marcades gràcies a uns pals que es diferencien amb colors i codis. Al sòl també hi ha un indicador que determina quan la neu es fon de forma natural, una data que enguany es troba el 23 de juny.
El cap d'unitat de Medi Biòtic del Cenma, Benjamin Komac, explica que "si se'n va la neu abans, la vegetació que hi ha al voltant i a les pastures vindrà dins la congesta i agafarà el lloc d'aquestes plantes", cosa que, assenyala, és perillosa, ja que "aquesta vegetació és molt particular, i si la perdem, perdem molta riquesa i molta biodiversitat important".
Al terreny estudiat es troba una de les espècies típiques de congesta, el salze nan, i també una de pastura que la pot acabar envaint, el pèl caní.
Segons Komac, si la temperatura augmenta dos graus, la vegetació de congesta hauria de pujar 300 metres per trobar les mateixes condicions climàtiques, una situació complicada en zones com aquesta on no hi ha més alçada.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Vicente Bellot
Comparteix:
