A les portes del Dia mundial de la infància hem volgut parlar amb els joves de casa nostra per saber quins són els seus neguits i si se senten escoltats. Ens hem traslladat a l'escola andorrana d'Encamp per conèixer les seves opinions.
Els darrers anys, els infants han assumit rols de visibilitat als mitjans de comunicació, la política, l’esport, les escoles i l’entreteniment donant la seva visió davant els reptes més urgents als quals s’enfronta la seva generació. La pandèmia ha evidenciat, encara més, les desigualtats i els problemes als quals s'enfronten els menors.
El Dia mundial de la infància és important per a ells i volen que se'ls escolti. "Els adolescents també poden donar la seva opinió", reivindica Ada Sánchez. La seva companya, Yaiza Nova, va més enllà i afirma que "cada dia hauria de ser el dels drets dels infants". Una jornada que per a Martí Boix afavoreix que els joves "siguin lliures d'expressar el que vulguin" i que posa en relleu que poden "tenir punts de vista diferents als dels adults", destaca Joel Drouet. Perquè, segons Carla Iglesias, "ser nen no és fàcil". Pensen que aquest dia es posa "més atenció en els nens que la resta de l'any", però creuen que potser "es té més en compte als més petits que als adolescents perquè nosaltres estem entre els infants i els adults".
Precisament la salut mental en aquest col·lectiu preocupa més darrerament per l'efecte de la pandèmia. És una qüestió mundial que segueix estigmatitzada. Les afeccions, amb diagnòstic, impacten en un de cada set infants entre 6 i 18 anys.
Però els problemes no són nous. El que ha fet la Covid-19 és posar en evidència la importància del benestar emocional. El tancament de les escoles i les mesures de distanciament social van reduir les maneres habituals dels joves per relacionar-se i van augmentar els riscos d'aïllament.
Pels adolescents van ser mesos complicats. Creuen que no se'ls va tenir massa en compte a l'hora de prendre decisions durant el confinament.
Carla Iglesias explica que al principi van celebrar no haver d'anar a l'escola pensant que serien "dues setmanes a casa, però al final no van ser dues setmanes". Yaiza Nova confessa que per a ella va ser "molt difícil". "M'agrada estar a casa, però no en excès". A més, afegeix Ione Cummins, "no podies demanar ajuda fora de casa quan potser no et sents còmode parlant d'aquestes coses". Ada Sánchez recorda que la primera setmana va "plorar bastant per l'estrès de no saber com fer-ho, com organitzar-me".
La soledat és un altre dels aspectes que destaquen. "No estava sola, però m'hi sentia", explica Iglesias. "Estava amb mi mateixa i el meu cap tota l'estona". Una situació que Joel Drouet qualifica de "bastant estranya". I és que és "l'edat en la qual hauríem d'estar fora jugant al carrer amb els amics i fent coses noves, però hem estat tancats a casa", diu Martí Boix, mentre Nova lamenta que "els animals podien sortir, els nens petits també i, en canvi, nosaltres no".
En aquest context, Iglesias opina que "la pandèmia ha estat el desencadenant, la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat que començem a demanar ajuda i que no estar bé, està bé". "No passa res, vaig al psicòleg i ho tracto. No estic boja".
El 20% dels adolescents, a escala mundial, experimenten actualment problemes de salut mental. Tot i que no veuen anar al psicòleg com una cosa negativa, són conscients que en l'àmbit social segueix sent un tabú.
Alguns d'aquests joves consideren, però, que encara "és un tema que no es parla". Senten que tots han empitjorat i creuen que se n'hauria de parlar més. Destaquen la importància de ser educats en aquest sentit".
Informa: Roser Puigbò
Imatges: Desirée Sala
Comparteix:
