Andorra ja disposa de quatre refugis guardats de muntanya després que s'hagi inaugurat el de l'Illa. És el que està situat a més altura, amb els inconvenients en la construcció que això ha comportat. La voluntat del Govern és que els gestors dels refugis guardats puguin treballar de manera coordinada per potenciar aquest tipus de turisme. Amb el de l'Illa ja es pot fer la volta al país a través de refugis, però no es descarta ubicar-ne un de nou al sud.
Està situat a la parròquia d'Encamp, a 2.488 metres d'altura i la seva construcció ha volgut ser el màxim de respectuosa amb el medi ambient, buscant el mínim impacte paisatgístic. Les obres de construcció de la zona guardada del refugi han durat dos anys i s'han fet amb material lleuger.
L'edifici, amb capacitat per una cinquantena de persones, estarà obert tot l'any, és autosuficient i ha tingut un cost d'1,7 milions d'euros. Ha utilitzat el ja existent com a estructura, fet que n'ha reduït els costos de fonamentació. Com explica l'arquitecte Lluís Ginjaume s'ha triat la fusta, un material lleuger. Betty Faura, arquitecta a Arteks explica que no hi ha calefacció a l'edifici, només una estufa de pèl·lets a la sala principal, que és suficient, i ventilació mecànica, perquè les finestres estan tancades per motius climàtics.
Amb el de l'Illa es completa la ruta del coronallacs, que permet fer la volta a Andorra a través de refugis guardats, tot i que se'n podria fer algun altre. La ministra Sílvia Calvó avança que podria ser a la zona sud. De moment, però Medi Ambient se centrarà en la millora de la vintena de refugis no guardats i del guardat més antic, el del Comapedrosa.
La gestió del refugi de l'Illa l'ha assumida per concessió per SAETDE, que l'inclourà en la seva oferta tant d'estiu com d'hivern. El director general de la societat, Joan Viladomat, assegura que SAETDE també vol ser present en aquest sector. "Pensem que el tema dels refugis a Andorra té molt recorregut i volem ser un protagonista en aquest sector. Aquest és un primer pas, però volem continuar", explica Viladomat, tot proposant que es coordini l'oferta amb la resta de gestors de refugis.
Es transforma així un edifici històric que als anys 30 allotjava els que van treballar en la construcció de la presa de l'estany de l'Illa.
Informa: Anna Pifarré
Imatges: Jordi Seabra
