La llengua determina la manera de pensar? Hi ha un pensament desvinculat de la llengua en què parlem? Ahir el professor emèrit de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, Heinz Wisman i l'assagista, poeta i traductor Arnau Pons van conversar entorn del tema en la segona edició de Diàlegs de Meritxell. Tots dos van apuntar que la globalització va en detriment dels valors identitaris de les persones, però també dels països.
El neoliberalisme instal·lat a Europa està posant fi als nacionalismes i en qüestió de valors, segons Heinz Wisman, els països petits hi tenen més a guanyar. El professor defensa que també tenen un "paper important en el món globalitzat", una tasca que defineix com a "histórica" per poder "preservar les diferències.
La llengua i el pensament poden anar de la mà, però enmig dels dos conceptes s´ha de crear una autocrítica que ha de permetre estructures flexibles que sumin. Arnau Pons parla del conflicte Espanya - Catalunya. Pensa que "si després de la dictadura, la construcció de l'Estat espanyol hagués sigut molt més plural i federalista, moltes d'aquestes tensions no es produirien", ja que són resultat de l'immobilisme.
Aquesta ha estat la segona edició dels Diàlegs de Meritxell, que ha organitzat l'associació Andorra Complicitat. Una vetllada per fer dues voltes a qui som en realitat.
Informa: Rosa Alberch Imatge: Meri Bellosta
Comparteix:
