El desplegament de la xarxa de calor en diferents punts d'Andorra la Vella ha patit dos mesos de retard a causa del confinament, però segueix en marxa amb la previsió de completar-se el 2022 amb l'objectiu d'abastar d'aigua calenta i calefacció dues mil llars. Més confort i estalvi, tant econòmic com d'emissions d'efecte hivernacle, són alguns dels avantatges per als usuaris.
El projecte de la xarxa de calor comença al centre de tractament de residus de la Comella (CTRASA). L'objectiu és reaprofitar l'energia de la crema per aconseguir calefacció i aigua calenta.
El producte final que arriba a les llars és aigua escalfada que viatja a través de canonades subterrànies, que són el focus dels treballs al carrer.
Ja està en funcionament des de final del 2019 la fase inicial, que inclou tres edificis. En aquests moments s'estan fent les obres de la primera fase que s'estén a la carretera de la Comella i a la Baixada del Molí, que acumulen dos mesos de retard a causa del confinament.
El projecte s'estendrà també als carrers Prada Motxilla i Prat de la Creu fins arribar a l'alçada del riu el 2022, amb la possibilitat de créixer als carrers contigus.
La iniciativa, valorada en 15 milions d'euros, té previst proveir unes dues mil llars amb l'avantatge que els clients no s'han de preocupar del manteniment del sistema. A més, també implica una reducció en la facturació d'entre un 15 i un 20% en els edificis de la zona amb sistemes de calefacció més antics, explica el gerent de FEDA Ecoterm, Jordi Travé.
Malgrat la controvèrsia al voltant de CTRASA, segons Travé el pla comporta una disminució de 6.700 tones de CO2 a l'any, que és l'equivalent a les emissions que generen 3.500 vehicles. Argumenta que "s'aprofita una energia sense emetre cap nova emissió de CO2 i això és el que permet eliminar les emissions existents en cada edifici, ja sigui en electricitat o gasoil, que són les dues energies primàries a dia d'avui".
El projecte té la xarxa de calor de Soldeu com a antecedent, activa des del 2016, que continua creixent.
Informa: Laura Cugat
Imatgels: Xabier Moreira-Txema Galilea-Arxiu RTVA
Comparteix:
