Gerard Claret és el del violí i Lluís Claret el del violoncel. I si no fos per això poca gent distingiria qui és qui en les primeres fotos dels germans a Prada, on visitaven Pau Casals, gran amic del seu pare i padrí del Lluís, i hi feien classes. O amb el Mestre Roure, Bartumeu Rebés i Ros Marbà, amb qui anys més tard impulsarien l'Institut de Música.
La història dels dos germans s'explica de manera conjunta fins als 17 anys, amb l'entrada a l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Lluís amb el premi Rostropovich i Gerard a Brussel·les. El retrobament es produirà el 1981 amb el Trio de Barcelona.
Segons Mònica Pagès, comissària de l'exposició, "el grup, juntament amb el pianista Albert Altenelle, formen un conjunt de cambra de violí, viol·loncel i piano. Units fan una carrera de gairebé 14 anys que deixa una gran discografia i una referència per a les posteriors generacions".
Ells van marcar una època de la mateixa manera que han estat al costat de compositors contemporanis com Joan Guinjoan. "Amb ell van estar a finals dels anys seixanta i setanta en un conjunt instrumental dirigit pel compositor i caracteritzat per la música contemporània", afegeix Pagès.
L'exposició deixa testimoni de la seva discografia i trajectòria; Gerard amb la creació de l'ONCA i Lluís en la seva carrera docent com a cap del departament de corda del Conservatori de Boston. Dos germans, dos músics i 50 anys d'història que es poden veure fins al 16 de novembre a La Llacuna.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
