Els sis mesos de pròrroga del permís de sojorn per donar marge als refugiats ucraïnesos per regularitzar la seva situació està a punt de vèncer. Ara mateix, pràcticament la meitat, 80 persones, necessiten la cobertura que va prometre el Govern. La modificació legal encara està en tràmit parlamentari.
Entre les persones que han fugit d'Ucraïna i Síria en els darrers anys, hi ha casos que no poden aconseguir el permís ordinari de residència i treball per diversos motius, com ara tenir més de 65 anys o ser menor i no comptar amb l'autorització d'un dels progenitors perquè està complint el servei militar, fet que dificulta el reagrupament.
D'origen ucraïnès hi ha 80 persones en aquesta situació que estan a l'espera que s'aprovi una disposició que modifica la llei d'immigració per obtenir una autorització de residència per raons humanitàries mentre duri el conflicte, segons va anunciar el Ministeri d'Interior a finals de juny.
Un canvi inclòs en el projecte de llei del registre d’entitats religioses que està en tràmit parlamentari i que es preveu aprovar en els propers mesos. Mentrestant, l'executiu assegura que ningú quedarà desemparat.
Dels 169 refugiats ucraïnesos que figuren en el registre de Govern, n'hi ha 40 que han aconseguit el permís de residència i treball tot i els obstacles inicials per agilitzar els tràmits amb el consolat de Barcelona.
N'hi ha 38 que tenen el permís de sojorn i treball vigent i 23 que han obtingut la residència per reagrupament, un procés que, recordem-ho, compta amb uns requisits econòmics més exigents.
Des d'Afers Socials es continua fent-ne el seguiment, però són diverses les famílies que s'han arrelat després d'aconseguir feina i pis. N'hi ha d'altres, però, que han hagut de marxar amb el problema de l'habitatge com una de les principals raons per no poder començar una nova etapa a Andorra.
Informa: Laura Cugat
Comparteix:
