En tan sols 10 minuts, una aula amb vint alumnes pot sobrepassar els límits recomanats de diòxid de carboni i ser considerat un ambient poc saludable. Es tracta d'una mostra obtinguda després de diferents estudis del projecte Aireamos, que compta amb entitats de recerca i investigadors a escala internacional.
Però com podem saber a on estan els límits? Gràcies a un sensor de CO2. L'aparell es calibra perquè marqui el color vermell quan els nivells superin les 800 parts per milió de CO2, valor que indica que cal ventilació. Marca el color taronja si es troba entre 700 i 800 i l'òptim seria el verd, que se situa en 700 i cap avall. Aquests paràmetres són els recomanats a través de resultats científics però no formen part encara de cap normativa.
A aquí la ventilació juga un paper clau. Segons l'investigador de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona del CSIC i membre d'Aireamos, Albert Verdaguer, es recomana que sigui constant i encreuada a través de fluxos d'aire que entra i surt, per exemple, obrint una finestra i una porta. Una opció que permet mantenir estables els nivells de CO2, així com evitar la despesa energètica que es pot produir en ventilar ràpid i de cop. A més, s'ha comprovat que obrint la finestra uns 10 centímetres n'hi hauria prou.
Informa: Laura Cugat
Imatge: Fernando Montero-Marta Pons
Locució: Sílvia Mestre
Comparteix:
