Aquest dimarts és el Dia europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes i és que precisament, la bretxa salarial és un dels aspectes més visibles de la discriminació de gènere.
En l'informe del CRES, "La Covid a Andorra, la seva incidència en l'economia de la classe treballadora", s'explicitava que hi havia un 27% de diferència en el salari mitjà que cobraven les dones envers el del gènere masculí.
Si traduïm aquest percentatge en euros, les dones cobren de mitjana gairebé 700 euros menys que els homes. S'ha de puntualitzar, però, que no hi ha dades concretes de cada feina i que molts cops el problema en aquesta discriminació salarial rau en el sostre de vidre.
Normalment les dones tenen feines menys valorades a nivell social, perquè els és més difícil arribar a càrrecs de presa de decisió. Uns llocs de feina que reben més compensació econòmica i que solen estar ocupats per homes.
Els motius que hi ha darrere són d'una banda que molts cops són les dones les que s'han de fer càrrec tant dels menors com de les persones grans i, per tant, la conciliació entre la vida familiar i laboral és complicada. Això les porta a reduir jornades laborals i com a conseqüència, també se'ls redueix el sou.
L'altre aspecte a tenir en compte és la síndrome de la impostora, el fet que molts cops, les dones menysvaloren la seva feina i això les porta a no considerar-se vàlides per ascendir en l'àmbit laboral ni tampoc per demanar augment de sou.
Una problemàtica que escapa de la teoria i és que al carrer són moltes les que s'han trobat en situacions similars.
"M'he trobat amb una empresa que tenia un xicot que feia la mateixa feina que jo i, en canvi, cobrava més pel simple fet de ser home. Tinc companyes de professió que haurien pogut ascendir, però pel sol fet d'estar en edat de tenir fills ja els suposava un problema".
"El problema ens el troben quan arribem al mercat laboral. Quan tenim ambició i volem ascendir, se'ns posen traves. Una dona pot tenir cura de la família i pot fer la seva feina igual que un home".
"A la feina som deu, som totes dones i els sous estan equiparats".
Encara doncs queda un llarg camí per endavant per arribar a aquesta paritat. Per poder trencar el sostre de vidre és necessari que s'impulsin polítiques feministes.
L'ONU proposa d'una banda que s'ofereixin serveis públics gratuïts que ajudin a la conciliació. Poden ser de cura de menors i també de gent gran. D'altra banda, l'organisme també aposta perquè es reguli i es sancioni la discriminació salarial per motius de gènere. De fet, aquesta és una de les mesures que s'implementaran en la llei per a la igualtat de tracte i no-discriminació que s'està acabant de definir.
Imatges: Ricard Tenza
Informa: Ariadna Guiu Vila
Comparteix:
